Pensaments

Avui parlaré de mi. Fa dies que tinc com alguna cosa dins meu que no acaba de rutllar bé. La mort del xef Santi Santamaria m'ha fet pensar que només tenim una vida i hem de cuidar-la al preu que sigui. Jo tinc alts i baixos com tothom, però jo m'estic medicant perque tinc tendència a la depresió. Em va saber molt de greu que Santamaria ens deixés amb només 53 anys. Jo vaig pensar: "A mi em queden 5. No pot ser aixó".

Cadascú de nosaltres som els amos de la nostra pròpia vida, per tant, hem de mirar d'arreglar les peces que a vegades fallen. Jo intento fer una vida més o menys tranquila dins dels limits que et marca la vida cotidiana, la laboral, la familiar..., i reconec que no m'en surto prou bè, tot i que vaig trampejant. Hem de ser capaços de dominar aquest instint de fer les coses amb presses, de lluitar contra el maleït stress, tan de moda avui en dia.

Aquest cap de setmana em toca festa... i llarga, doncs dilluns també tinc festa setmanal. Aprofitaré per intentar relaxar-me amb els meus, veure com el meu fill juga a tennis, estar amb els amics, fer costat a la dona, que al cap i a la fi és la que mana a casa... Segur que dimarts, quan torni a la feina, em trobaré millor. És el que cerco a la vida, encara que no ho sembli.