Darrerament proliferen les morts de dones a mans dels seus marits/companys/amants o com ho volguem dir. Resulta curiós que quan es comença una relació se supossa que és per amor... Res més lluny de la realitat. Els essers humans som d'una espècie extranya que ni els mateixos animals provenen. Aquesta espècie es diu odi i la relació que tan maca va començar per amor es transforma en el més terrible dels odis sense saber el per què.
Ahir mateix, dues mortes més a Catalunya. Dues noies que sense saber per què Déu se les ha emportat allà on estigui. Al cap i a la fi és ell el que decideix quan acaba una vida. De tota manera, elles no mereixien una mort així. Déu s'equivoca, i moltes vegades, però com sempre he dit, si aixó ha de servir perque s'aturi aquest drama de la violència de gènere, al menys les seves vides hauran servit per algo més que per viure d'amor.
