De mica en mica s'omple la pica diu la dita. I en el cas de les persones, cada any que anem guanyant anem també agafant experiències de la vida. Jo no sóc un cas apart, em considero normalet i també vaig fent un bon cabàs d'experiències quotidianes.
Ara feia dies que no escribia. Senzillament, no en tenia ganes, però, en canvi, sense saber-ho, anem captant informació que es guarda dins del cervell sense gairebé anodar-nos. En un moment concret de la nostra vida... plas!!! apareix alguna cosa que no hi comptavem, però que la teniem amagada alla dins nostre.
En tots aquests dies que no he escrit res he vist moltes coses, des de la inauguració dels Jocs Olímpics fins l'absurda guerra a Ossètia del Sud. Quin desatre, quina pena veure morts pels carrers als informatius. I tot per un tros de terra. Si la terra sencera és nostra. ens pertenya a nosaltres. Aixó sí que és una experiència, molt dura, però experiència que mai hauria de passar.
