Ja hem tancat

"Xavi, hem de tancar, acaba les ten lines que ens agafarà el toro..."
Podria comptar mil i una anècdotes d'en Xavier Diez Serrat, que ens ha deixat als 60 anys. Malgrat la seva joventut estava curtit en mil batalles. Com diem a la seva glosa a MD en la edició de demà (ja avui), era molt intuitiu. No se li escapava res. Una coma, un accent... era capaç de frenar la rotativa per canviar un títol que no expressava amb claredat el que volia dir. Així era ell.
El vaig conèixer quan jo era un petardo de pocs anys. El meu pare, que va treballar a MD casi 47 anys, em portava de la maneta i em feia saludar a tothom. Allà estaven el Mauri, el Diez, el Jefe y el Cantó, entre d'altres. Jo he mamat MD casi des de que vaig nèixer i per això encara em sap m'es greu que s'hagi marxat tan jove.
Va ser el meu cap directe a la secció d'Ultima Hora, amb el Miquel Sanuy. Ell feia la portada, es repassava les loteries amb minusiocitat i amb la paciència que el caracteritzava i fins que no donava el vist-i-plau ("Loto bene", deia), no confirmavem la plana.
Abans tambè els vaig tenir de jefe de secció quan es van celebrar els Jocs de Barcelona. Ell es repassava les planes, una per una, i ens marcava a bolígraf les cagadetes que trobava. però era desesperant. Alguna vegada teniem el diari pràcticament sencer i ell encara no havia començat a editar. Estava acabant d'escriure el seu article d'opinió. "Ja vaig, 5 minuts". Però eren 10 ó més. La seva professionalitat era innegable.
Va ser precissament quan jo estava a Última Hora quan més a prop he estat d'ell. Cada dia, quan plegavem de treballar sobre les 2 de la matinada, jo mateix el portava a casa seva, al Carrer Mandri. No m'importava perdre 5 minuts més perque em trobava molt a gust. Ho feia de tot cor. Sanuy ens acompanyava perque jo tambè el deixava més tard a casa seva, a Gràcia. Quan arribavem a Mandri, el Díez sempre tancava la porta del cotxe un xic fluix, i Miquel i jo al uníson li cridavem: "Díez, la pooooorta". La obria i la tornava a tancar amb un cop més fort.
Ai, Xavi, quina putada ens has fet avui. Tú, que sempre que intuies que alguna cosa anava a passar ens deies: "Hoy hay noche toledana", mentre es fregava les mans... O al revès, quan no hi havien notícies, tal com ha dit al seu article Paco Aguilar, Díez sempre deia "Dios proveerá". I no s'equivocava.
Doncs avui has acabat de fer les teves 10 línies. Potser massa d'hora les has acabat i, a sobre, ens has fet passar no una noche toledana, no, tot el dia sencer ha estat de Castilla La Mancha.
Xavi, des d'allà dalt, segueix escrivint els teus articlets amb l'humor i ironia que treia el teu cervell, aquest que t'acaba de fer una gran putada. Ja hem tancat.
Gràcies Xavi. Descansa en pau.