Doncs sí, tot té la seva fi marcada i les vacances, en una primera part, ja s’ens an acabat. Han estat uns dies divertits, de desconnexio de les rutines habituals i, sobre tot, per fer família. A Barcelona estem junts, sí, però aquí, a més, hem conviscut les 24 hores amb tot lo bò i lo dolent que aixó comporta. Però en definitiva tot ha estat positiu.
Ara toca la tornada a casa, a la feina, als deures dels nens... Tornada a la normalitat com es diu. Segur que trobaré a faltar les caminades que em faig aquí a les 8 del matí pel mig de la muntanya, el so dels ocellets, veure algún que altre conill fugint de la meva presència, les flors... A Barcelona no ho podré fer tot això; en lloc de muntanya hi ha asfalt; clàxons i frenades brusques i ambulàncies en lloc d’ocells i gent corrent a agafar l’autobús per anar a la feina en lloc de conillets i gatets.
Tot s’acaba, pero prometo que tornaré a desconnectar de la ciutat. És la millor medecina.
Ara toca la tornada a casa, a la feina, als deures dels nens... Tornada a la normalitat com es diu. Segur que trobaré a faltar les caminades que em faig aquí a les 8 del matí pel mig de la muntanya, el so dels ocellets, veure algún que altre conill fugint de la meva presència, les flors... A Barcelona no ho podré fer tot això; en lloc de muntanya hi ha asfalt; clàxons i frenades brusques i ambulàncies en lloc d’ocells i gent corrent a agafar l’autobús per anar a la feina en lloc de conillets i gatets.
Tot s’acaba, pero prometo que tornaré a desconnectar de la ciutat. És la millor medecina.
