Somni impossible

No pot ser

2011-11-11T01:22:00.006+01:00

Aquests darrers dies he estat llegint les notícies que es produïen entorn a les eleccions del 20 de novembre. Com sempre, i es pot demostrar, els socialistes basen la seva propaganda electoral en la desqualificació i l'insult. Estan més preocupats del que fan i desfan els altres partits que el que ofereixen ells. La guinda ha estat el video sobre les retallades a sanitat i educació a Catalunya.

Que es queixin de com es fan les coses ara que ja no estan al Govern de la Generalitat ho entenc, però una altra cosa és el que han fet. No es pot fer propaganda - demagògia diria jo- sobre uns temes que ja són força complexos i molt més utilitzar-los per intentar esgarrapar vots. El famós video mostra a un maniquí que simula ser un metge davant d'un pacient que acaba de morir al llit d'un hospital. No pot ser aquest llibertinatge. La política del 'vale todo' no és pròpia de demòcrates. Crec que la relliscada ha estat forta i el dia 20 de novembre el poble els hi donarà resposta.

Carme Chacón, molt crítica a l'hora d'enjudiciar al partit governant, ha donat un cop sobre la taula i ha fet retirar el video. Afortunadament, ella ha fet alguna cosa coherent per Catalunya amb aquest gest. Les coses com siguin.

De tota manera, la política del PSC no variarà gaire de la seva línia ultradura per aquest fet. Ara denuncien que a Catalunya hi ha 25.000 malalts de càncer en llista d'espera. No ho nega ningú això però, fins fa un any, quan governava el Tripartit, no hi havien malalts de càncer a Catalunya en llista d'espera? o es que han aparegut 25.000 de cop en un any? Siguem honestos. A la Generalitat no hi ha un euro (herència del Tripartit) i les retallades son inevitables ara per ara. Jo he anat d'urgències i no m'han atès malament. El temps d'espera és raonable i al final s'ha solucionat el problema.

Per acabar, una experiència pròpia. L'any 2007 em detecten una malaltia, em tenien que operar de la vesícula i em donen quiròfan a casi un any vista. Lògicament vaig anar per mútua, que per això la pago, i en tres mesos, llestos. La qüestió és: un any d'espera. I llavors governava el Tripartit. Tinc proves.

No és per tocar la fibra a ningú, però un sent i veu coses que em treuen de polleguera. I aquesta de sanitat és una.

Més val tard...

2011-10-20T01:44:00.002+02:00

Casi dos mesos després torno a escriure en aquest blog. Més val tard... En aquest temps han pasat moltes coses, més bones que dolentes, afortunadament, però el cert és que no en tenia gaires ganes d'escriure. Estic liat amb algunes coses que en treuen temps i el poc que tinc lliure l'aprofito per estar amb la família.

El millor de tot ha estat el creuer pel Mediterrani. Ja fa 12 dies que vam tornar i la vertitat és que ha estat con una lluna de mel. L'anna i jo sols, sense fills. Ha estat una experiència sensacional que volem repetir quan sigui. Mònaco és preciós; Florència, Pisa i Roma, carregades d'història; Nàpols no ens va agradar però Pompeia ens va impressionar i Tunísia ens va sorprendre per la netedat. El pitjor va ser el dia de navegació. Vam agafar mala mar i el vaixell es movia moltíssim.

De tota manera, volem repetir, no sabem quan, però repetirem creuer.

D'altra banda, el pis de Lepant ja està llest per ser ocupat. Ha quedat de meravella per lo petit que és. Avui l'ha vist la Pepita i s'ha quedat bocabadada.

Mica a mica tornaré a escriure per aquí, expressant les meves interioritats.

Esperant el relax

2011-08-24T01:06:00.002+02:00

Dues setmanes després torno a escriure per aquí. Les obres del pis del meu pare van pel bon camí, però no deixen de ser emprenyadores. El pis estarà en obres uns dos mesos, però quedarà molt xulo. Espero convèncer a la gestora de la Generalitat per llogar-lo quan abans millor. Un cop estigui adequat, tot endressat i pulit quedarà molt maco.

Mentrestant, jo vaig fent la meva vida. A la feina segueixo com sempre, amb l'esperança de que algún dia s'em giri la truita, i a casa, la mar de bé amb la família. Sort tinc de l'Anna, que m'ajuda molt i em dona empentes perque jo segueixi mirant endavant.

I esperant el cap de setmana del 2, 3 i 4 de setembre, que marxarem a Andorra. Divendres farem la festa d'aniversari d'en Sergi, que ja farà 13 anys, 13, i dissabte al matí, 'carretera y manta' cap a Andorra, a desconnectar dos dies de la feina i del ritme de Barcelona. Ja en tinc ganes de marxar. Però el que sí que espero amb moltes ganes és el creuer pel Mediterrani que farem a principis d'octubre. En això sí que tinc dipositades moltes esperances de relax. L'Anna i jo sols. Encara no m'ho crec. I encara m'estic pensant si m'enduc el mòbil al viatge.

Tot arriba.

D'obres

2011-08-11T13:01:00.004+02:00

Avui han començat les obres del pis del meu pare, on ell vivia. La veritat és que per una part estic content perque el pis quedarà molt maco un cop acabades les obres, però per una altra part estic trist. Són molts records viscuts, hi han coses antigues que em tindré que desfer... És el preu que tinc que pagar per seguir endavant a la meva vida.

La intenció és poder llogar el pis uns anys, fins que algun dels meus dos fills vulgui anar-hi a viure.

Mentrestant, em tinc que conformar en veure com llencen la runa i altres objectes que no puc aprofitar: el llibres, a la biblioteca, alguns premis i reconeixements del meu pare ja els tinc a casa meva...

Toca esperar

Bussejant

2011-08-09T20:15:00.002+02:00

Aquestos dies que no hi ha una gran quantitat de feina al diari (sí que hi ha feina, clar que n'hi ha i la faig, però baixa el nivell) estic recopilant a estones mortes dades sobre el meu pare. Josep Maria Miedes Bueno va ser un gran pare i un millor periodista esportiu. Ara, que ja ha passat més d'un any des de la seva mort he decidit fer-li un petit homenatge coleccionant entrevistes, reportatges i cròniques que va fer per Mundo Deportivo. Ja sé que és una feina feixuga, molt emprenyadora, però l'estic fent a gust.

Així, doncs, estic bussejant per l'hemeroteca del diari i salvo tots els PDF's que puc. I faig tot això perque només he trobat una persona, sí, UNA persona, que era un gran devot del meu pare. I mira que el meu pare va entrevistar gent, els hi va fer publicitat gratuïta al diari... que els va donar a conèixer. I em va molestar molt que el dia del seu enterrament només vingués aquesta persona i quatre més mal comptats. No s'ho mereixia això el meu pare. Gent de la gimnàstica, de la lluita, de les arts marcials, de la natació, del futbol... Però està clar que un periodista, que ha vist més de mig món, quan es jubila no és res. Només això, un 'jubilauta', com dic jo. I si es mor, la cosa ja passa de taca d'oli.

Algún dia el meu pare tindrà el reconeixament que es mereix. Confio en que els premis més importants que va guanyar poguin mostrar-se al públic. Sobre aquest tema també m'estic movent i confio molt amb Josep Maldonado. Estic segur que entre ell i Jose Guiral el meu pare tindrà un lloc idoni perque es part de la història esportiva de Catalunya.

Tornada a la rutina

2011-07-26T01:49:00.003+02:00

Avui dilluns (encara que ara mateix ja és dimarts) he tornat a la rutina postvacacional. Han estat tres setmanes meravelloses a Eivissa. He desconnectat tot el que el meu cos ha pogut, però ara toca treballar de nou. I avui, que pensava que la cosa seria senzilleta, ha estat un dia complicadot.
Per començar, només he pogut dormir 5 hores perque vam arribar de València passades les 3.35h de la matinada. Al matí he portat el cotxe al mecànic per un sorollet que feia la direcció... i han trobat que l'embragatge està fotut i s'ha de canviar. Total, primera clatellada en forma de diners: uns mil euros que costa la reparació. Per la tarda, segona clatellada. Algún 'il.luminat' ha esborrat tot el meu arxiu de l'ordinador de la feina. Tenia moltes coses, documents, fotos familiars, esportives, plantilles dels equips i dels calendaris de temporada... Tot a la merda. I per acabar la jornada m'expliquen que hi han horaris nous d'entrada a la feina.
Total, que no ha estat el millor dia de la meva vida precisament. De tota manera, sembla que ho he assumit força bé.
Demà i dimecres toquen entrevistes amb dues escoles per aprendre a programar webs, per ser webmaster. Crec que és el futur i, quí sap si m'enfronto a una nova vida professional. Una cosa està assegurada: aprendre mai està de més, encara que jo ja tingui una certa edat.

De vacances

2011-07-20T15:46:00.000+02:00

Ara feia molts dies que no escrivia. Estic de vacances, però no vull deixar d’escriure molt temps perque m’agrada fer-ho. M’ajuda a relaxar-me. Estic a Sant Llorenç, a l’illa d’Eivissa. No vaig de festa com molts podeu pensar. Al revés, estic al mig de la muntanya rodejat de pau, ocellets… en definitiva, rodejat de natura sana. A més, la ‘juerga’ jo ja la deixo pels més joves.

Em feia falta desconectar una mica de la vida quotidiana. La feina que tinc s’em menja molta energía, m’estresso molt i per això aquestos dies els aprofito per estar al màxim temps relaxat.

De tota manera, no deixo de pensar en altres coses. És el segon estiu que no hi és el meu pare i encara trobo a faltar la obligació de trucar-lo cada dos dies per saber com està. Penso que mai m’acostumaré. Em tinc que donar més temps. El més positiu és que tinc la meva familia, els fills, la dona, els sogres… No sé què faria sense ells.

Potser a partir d’ara em vinguin temps de canvi. No sé per què, pero intueixo un canvi a la meva vida. Ojalà sigui per millorar.

Pensaments

2011-07-02T01:34:00.003+02:00

M'he passat tot el mes de juny sense escriure ni una lletra al blog. Senzillament, no en tenia ganes. A la feina torno a anar una mica estressat; a casa també tinc les meves coses i només volia arribar de la feina, prendre la meva pastilla nocturna i estirar-me al sofà a dormir fins l'endemà. Potser sigui la calor que ja m'afecta el cap.

De tota manera, sí he tingut temps per pensar, raonar coses... Encara tinc el pis del meu pare amb tot el que era seu, però el seu arxiu esportiu, el seu llegat, ja no hi es. El té el meu amic Jose Guiral, un estudiós de les arts marcials. Al meu pare li haigués fet il.lusió que ell ho conservés i li doni la utilitat que jo no li donaré. Sé que està en bones mans, en les millors. Gràcies Jose.

Hi haurà una altra novetat. Estic en 'negociacions' amb una persona molt influent de l'esport català perque els premis més importants que va rebre el meu pare estiguin exposats en algun lloc públic. Crec que el meu pare es mereix tenir un reconeixement així. Esperaré esdeveniments.

A part de tot això, jo segueixo pensant en mí mateix. Sóc un egòlatra. Quan escric aquestes línies em quedaran dos dies per agafar tres setmanes de vacances d'estiu. Ja en tinc de ganes. Poder desconnectar de la feina, aïllar-me amb la meva família a Eivissa, al meu racó preferit... són coses que no es poden pagar amb diners. I quan torni a la feina, a veure què passa. Segueixo pensant en donar un tomb a la meva vida laboral, però no és gens senzill. Actualment la situació no és la millor, però el meu cos mana i si és com estic ara mateix... no descarto res.

Tots aquests pensaments em tenen presoner. No paro de donar-li voltes al cap. Penso en mí, però també en els altres de casa meva, i sé que arribarà un moment que tindré que triar, no sé quan, però arribarà aquell dia.

Mentre tant, em dedicaré a disfrutar de 21 dies de sol, platja, família, muntanya i pau.

Despertars

2011-05-30T02:12:00.004+02:00

Feia molts dies que no escrivia res en aquest bloc. La veritat és que no en tenia ganes d'escriure. l'estress de la feina, coses que pasen a la vida i una ciàtica de cavall han tingut la culpa de que no actualitzes amb textos aquesta humil plana d'internet.

La darrera entrada abans d'aquesta era sobre la mort de Severiano Ballesteros, que em va deixar una mica 'tocat', però després van arribar la ciàtica i altres coses. Les coses bones són que en Xavier Trias va guanyar l'alcaldia de Barcelona ara ja fa una setmana i que sembla que estic recuperat d'aquesta ciàtica, que em va obligar a estar de repós poc més d'una setmana.

En aquest temps, Catalunya ha guanyat en moltes coses, però a part del dia de les eleccions, històric per Convergència, les victòries del Barça a la Lliga i a la Champions sembla que han fet despertar una mica al poble català, doncs ha mogut a una important massa de seguidors en dues setmanes que es poden calificar de llegenda futbolística.

Ara em queden cinc setmanes per agafar tres de vacances d'estiu. ja en tinc ganes d'anar a Eivissa. Allà descanso, passejo i visito els meus racons preferits de l'illa, una illa encara trasbalsada per l'incendi que encara crema a la Serra de Morna, a Sant Joan, a prop de Portinatx i Cala de Sant Vicent, dos indrets magnífics, relaxants, però que ara están patint el foc provocat per un pobre home que ja està a la presó.

Poc a poc tornaré a agafar la dinàmica d'anar escrivint aquí i a l'altre bloc que he creat dedicat al món dels creuers, una activitat en la que debutaré el proper mes d'octubre, doncs anirem pel Mediterrani a bord del vaixell Sovereign.

Gràcies, Seve

2011-05-08T01:16:00.003+02:00

Ahir va morir Severiano Ballesteros. La notícia, lògicament, no és ni d'última hora ni sorprendrà a ningú perque tothom ja ho sap a hores d'ara. El que no sap la majoria de la gent és com era Seve. Jo el vaig veure només una vegada, quan va visitar la redacció de Mundo deportivo ja fa uns quants anys. Jo hi era per allà, sabia qui era aquest home i sense dubtar-ho li vaig donar la meva ma i ell va correspondre.

En aquell moment ni jo sabia que acabaria jugant a golf com ell, però segurament aquell gest d'amistat em va transmetre la bilis d'aquest esport, que ara tinc 'aparcat' per causes que no venen al cas esbrinar. I el que és millor, el meu fill també sap jugar a golf. És com si la ma d'en Seve hagués trasmés un sentiment a la meva família per aquest esport.

Seve era un monstre en tots els sentits. Ho va guanyar tot caminant pels camps de golf de tot el món, però el seu paradís especial era la seva terra de Pedreña, a Cantàbria, on ha viscut i on a mor.

Jo, des d'aquest humil bloc d'internet, només puc donar les gràcies a Seve per tot el que ha fet. Ens ha donat moltes alegries esportives, ens ha sorprés lluitant com mai havia lluitat contra un maleït càncer que, al final, ha acabat guanyant aquesta partida. Però Seve ara és més gran i des d'allà dalt veurà com la seva empremta es multiplica en el jovent que fa esport. No fa falta que jugui a basket, a futbol, a golf... no, perque Seve era un esportista nat. Un guanyador, sí, però un esportista de cap a peus. Aquella encaixada de ma a Mundo Deportivo ara té un valor incalculable. Jo només puc dir ara gràcies, Seve.

Sentiments

2011-04-29T01:45:00.002+02:00

Sento que aviat pot canviar la meva vida a millor. No sé el per què, però crec que aviat passarà alguna cosa per bé. A la feina estic bé, a casa amb la meva família estic encara millor i tot que jo no estigui tot lo bé de salut que desitjaria no em puc queixar. Avui, quan escric aquestes línies, estic de torn de nit a la feina, de guàrdia per si passés alguna cosa amb rotatives. És una estona relativament tranquila, que aprofito, un cop feta la meva feina, a llegir, a navegar o a estudiar, malgrat que aquesta darrera opció la tinc aparcada des de setembre. M'he de posar a estudiar perque si no no acabaré el grau de turisme, però acabo derrotat quan arribo a casa i pels matins, que els tinc lliures, aprofito per descansar, potser més del compte.

Com dic, avui ha sigut un dia normalet, 'del montón' que s'acostuma a dir, però no sé per què, la setmana que bé sento que em canviarà la sort. No em vull fer il.lusions de res. el que tingui que venir, si així passa, ja vindrà. Jo, de moment, vaig fent esperant el cap de setmana llarg que tinc de festa.

A llegir

2011-04-26T18:58:00.003+02:00

Segons un estudi que ha sortit al rotatiu madrileny Público, el nombre de lector de llibres ha crescut a Espanya en els darrers cinc anys, tot i que encara 4 de cada 10 persones no agafen mai un llibre. Una altra dada significativa és que les dones llegeixen més llibres que el homes.

I que en podem treure de tot això? Que el nivell de cultura a l'estat espanyol ha augmentat.

A casa en tenim molts de llibres, casi tots llegits per més d'un membre de la família, i és una afició que no hem de deixar perdre perque, com jo he dit en més d'una ocasió, la millor escola per aprendre és casa meva.

Actualment, la meva dona, la meva filla i jo estem llegint un llibre, encara que la més forofa és l'Anna, que quan acaba un llibre a l'endemà ja comença un altre. La nena, entre els que té a casa i els que els obliga l'escola, també sempre está llegint, i el que li costa més, tot i que está a l'edat de fer 'el tonto', és el meu fill petit.

A més, qui no vulgui carregar amb un llibre de moltes planes sempre pot accedir, i cada dia és més freqüent, a un llibre electrònic, una eina que cada dia és més popular i en un mateix aparell hi caben més de mil llibres.

Resumint, llegir ens fa lliures, ens immersa en un estat fantàstic molt millor que la realitat. Ens fa treballar el cervell com cap altra cosa. Senzillament, ens teletransporta a un món inimaginable ple d'aventures. I ara, perdoneu, però he de seguir llegint...

Ensurts

2011-04-22T00:33:00.003+02:00

Aquesta darrera matinada m'he portat un bon ensurt. Després d'haver arribat a les 3 de la matinada de la feina, he intentat dormir com sempre i al cap d'una estona he notat com el cor m'anava més depressa del que és normal i em costava una mica respirar. Lo de la respiració ja fa dies que em passa. La meva dona ja m'ha dit moltes vegades que hi vagi al metge, i al final li tindré que fer cas.

Avui torno a estar de nit al diari. ja m'he quedat solet del tot fins quarts de 3 de la metinada. A veure avui què passa, si no es repeteix l'ensurt. Demà (que ja és avui) tinc festa perque és Divendres Sant.

A part d'això, em noto tens de nervis un altre cop. No sé si és per això o per què, però noto que no estic a gust amb mí mateix. Intento distreure'm com puc i no pensar en ensurts ni coses rares. Crec que sóc molt jove per estar patint, però és el meu caràcter.

I això que avui (ja ahir) va ser l'aniversari de bodes. 21 anys casat amb l'Anna, la dona que més estimo del món. Ho hem celebrat d'una manera una mica light, però hem dinat tots quatre plegats. A veure com celebrem la festa de demà.

Malsons

2011-04-19T22:38:00.003+02:00

Demà toca anar a treballar després d'onze dies entre vacances i festes setmanals. He de dir que no m'han anat malament aquests dies. Al revés, m'han servit per desconnectar de la feina, que era la missió principal d'aquestes vacances.
Però també han hagut dies que millor que no hagués sortit el sol perque tot em sortia malament. El que pitjor porto són les nits. Em costa agafar el son ni amb pastilles ni amb res i dona igual que estigui tranquil que nerviós. De vegades tinc malsons que voldria que no es produïssin i quan em dormo ja és per cansament, pero no descanso.
I demà toca feina, amb una final magnífica de Copa entre el Barça i el Madrid. No sé si la podré veure amb tranquilitat al diari, però sens dubte és per veure-la. De fet, jo en soc una mica neutral, doncs no soc ni del Madrid ni del Barça, però interessa que guanyi l'equip català. Catalunya té manca de bones notícies i a ben segur que un triomf culé supossaria una bona injecció de moral a totes les llars.
Encara que sigui per dues hores, la crisis quedarà aparcada.

Retallades

2011-04-14T23:04:00.002+02:00

Hi ha una cosa que no acabo de captar bé. Ara és època de retallades, de crisi, de no tenir diners, etc. Acabo de llegir per internet (dóna igual el mitjà perque tots parlen del mateix tema) que l'Hospital Clínic de Barcelona ha de tancar 71 llits per la retallada sanitària. El que no acabo d'entendre és: faran fora a 71 pacients del Clínic o aquestos llits estan buits i no els ompliran? Després de veure la mani d'ahir a la plaça Sant Jaume, jo em pregunto ¿val la pena la sanitat que tenim a Catalunya? Jo no sé exactament en què consisteixen les retallades perque el conseller de sanitat, Boi Ruiz, mai ha parlat d'acomiadaments en personal fix. El que sí ha dit és que s'ha de rebaixar el nombre d'interins, personal eventual i substitucions. L'altre dia vaig anar al metge i no vaig veure res d'extrany a la consulta. Sempre m'he tingut que esperar un temps perque la meva doctora sempre va amb retard. Això no ha canviat. Em deia un amic que va portar al seu pare a urgències... i el van tractar mitjanament bé, amb un temps d'espera 'normal' i amb una assistència més que correcta. Ressumint, no tenia cap queixa. Jo treballo en un diari. Han jubilat a gent, a uns abans que a altres... però no els han substituit. El paper de les rotatives s'ha encarit i, com expert en el tema, la paginació del diari s'ha reduit per estalviar paper. Hem de fer una mani per denunciar tot això? Nosaltres ens anem sortint i crec que la sanitat també s'en sortirà, però no malgastem els diners. Per cert, un últim apunt: quan em van operar d'una colecistectomia, l'any 2008, si anava per la sanitat pública em donaven quirofan... a un any vista!!! i era una cosa més o menys urgent. Recordo que l'any 2008 governava el tripartit. Pensem una mica en els altres, si us plau.

Frikisme

2011-04-08T23:22:00.003+02:00

Em sembla inaudit que un diari que jo el tenia per seriós, independenment de quina sigui la seva línia editorial, com és el Marca, insulti l'honor d'un club rival, en aquest cas el FC Barcelona, per l'anunci que han fet alguns jugadors culers de la mútua Assistència Sanitària, on es veu a cinc d'ells fent la maneta on dins hi han unes lletres pintades. A Marca creuen que és pel 5-0 que va fer el Barça al Madrid en partit de lliga al Camp Nou aquesta temporada, i per això es valen d'insults perque se senten ofesos.

Primer, el futbol és només un joc, una distracció que mou molts diners a tot el món, però no és comparable a aspectes més seriosos. Crec que el director de Marca ha filat molt prim amb la seva portada perque ells mateixos han fet portades molt més ofensives contra el Barça. Recordo una, ja fa temps, que es referia a la eliminació del Madrid en una Copa d'Europa. Lògicament, des de Barcelona es destacava i es magnificava aquella derrota continental, però sense arribar a l'insult. Marca va 'dedicar' una portadeta als mitjans esportius catalans dient: "No me reiré de los males ajenos". Han perdut el nord aquestos madrilenyos.

Jo creia que amb la sortida del diari del ja ex director Eduardo Inda, un 'terrorista' de les lletres, la cosa canviaria, però veig que el to del Marca és igual. És frikisme pur.

A nosaltres, els de l'altra banda de la meseta, ens ha de donar igual el que facin allà, però no podem permetre que ens insultin, al Barça, a l'Espanyol o a qui sigui.

10-A

2011-04-08T01:53:00.003+02:00

Aquest diumenge es farà el referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquesta votació no és vinculant però serà un bon baròmetre per conèixer quina és la voluntat del poble de Catalunya. A nivel particular m'identifico més amb la independència, no per ser separatista, que no ho soc, sino perque crec que ens aniria millor que ara. Tot es quedaria a casa, impostos, arancels, tributs, paperassa... I vaig més enllà, penso que Espanya no vol que siguem independents perque ella sí que aniria a pitjor. I lògicament no els interessa.

De tota manera, s'ha de respectar que hagi gent que estigui en contra d'aquesta votació. De fet, ja n'hi han previstes manifestacions d'anti independentistes per Barcelona. A la resta de Catalunya no ho sé si hi haurà 'contravotacions'.

Una cosa em sorprèn: encara que sigui per aquest referèndum, la majoria de partits polítics estan d'acord en fer aquesta votació, inclós el PSC. Però l'autèntic guanyador serà Catalunya. Que almenys per una causa estiguem tots d'acord.

Preocupacions

2011-04-05T01:10:00.002+02:00

Jo sóc una persona molt insegura, nerviosa, patidora... i qualsevol cosa em provoca estrès i angoixa. Moltes vegades em podria estalviar aquest patiment, però un ha nascut així i així moriré. Explico tot això perque avui he conegut que el meu fill te una petita lesió a les cervicals, No és res greu, però després de tant de temps investigant per què es mareja i li fa mal el cap, avui he respirat amb una mica de tranquilitat. Conèixer el diagnòstic, per bò o menys bò que sigui, ja provoca que el cos es relaxi una mica. Sabent el problema podem atacar la solució. I en aquest cas, la solució no és dolenta.

De tota manera, tot això em dona què pensar. Potser estem sobrecuidant els fills? Estem molt a sobre? Cadascú té la seva manera de portar casa seva. Nosaltres tenim dos fills, els protegim perque encara són menors, però quan siguin majors d'edat també els cuidarem. És la nostra obligació com a pares. El cas del meu fill Sergi m'ha fet obrir una mica els ulls en aquest sentit. Les preocupacions que provoquen els fills, si tenen un final que no és dolent, no tenen perque produir-se.

Jo miro de relaxar-me quan puc, bé a la feina, a casa... on sigui, però està clar que la millor manera de estar en un estat de tranquilitat és quan un està de vacances. Per sort, a la meva empresa tenim unes vacances 'elàstiques': les podem agafar quan vulguem al llarg de l'any, sempre i quan quadrin les festes dels altres companys. Jo les agafo alternades al llarg de l'any menys al juliol, que ja m'han dit que puc fer tres setmanes. Així, cada dos mesos tinc al menys una setmaneta de vacances. És una tàctica que a mí em funciona i mentre pugui fer-la, així ho faré. Perque una cosa está molt clara: preocupacions, les mínimes. O no?

Pensaments del dia

2011-04-03T02:03:00.003+02:00

Avui la notícia estrella de la jornada ha estat l'anunci de que Zapatero no es tornarà a presentar a la reelecció a la Presidència del Govern. Uns l'han titllat de que ara és el pitjor moment per anunciar-la; uns altres han defensat la valentia de Zapatero per dir-ho en aquests moments de crisi. Jo el titllo de poruc.

Por d'enfrontar-se realment al que ha de venir. Zapatero anuncia que s'en va un any abans de les eleccions i amb la taxa d'atur més alta d'Europa, el 20,5%. Por perque no s'atreveix a enfrontar-se a la crisi mentre altres, com passa a Catalunya, el Govern de Mas intenta com sigui posar fre a més impostos, tal com volen des de Madrid, havent rebut una herència nefasta del tripartit.

De tota manera, si no està Zapatero estarà Rubalcaba o Chacón, que és el mateix. Per cert, no veig jo a una catalana dirigint Espanya.

I tot això ha passat el dia abans de la gran festa que CiU farà avui a la Ciutadella. Espero que tot surti molt bé.

De la resta de la jornada destaca la inesperada derrota per 0-1 del Real Madrid a casa amb l'Sporting, resultat que combinat amb el triomf del Barça a Vila-real per 0-1 dóna la més de mitja lliga al conjunt de Pep Guardiola. És una més de les victories catalanes a Madrid. Ara només falta que Madrid ens pagui el que ens deu per poder fer front a la crisi amb menys patiment.

I ara tinc una ratet per seguir llegint el llibre de la Edurne Pasaban. Fantàstic.

Llibres

2011-04-01T01:07:00.003+02:00

Aquest conjunt de fulles de paper impreses torna a tenir molt protagonisme. En temps de xarxes socials, e-books i altres parafernàlia informàtica, els llibres, tal com han sigut des de sempre, tornen a estar de moda.

Ja es bò que es llegeixi, sobre tot els més petits de la casa, però els adults hauriem de llegir, com a mínim, un parell de llibres l'any, segons recomanen els experts. Dic això perque dos companys de la meva feina acaben de publicar dos interessants llibres. Un és de còmics i l'altre parla del Barça. I dic això perque torna a haver interès per escriure. Tothom ho pot fer. De fet, ja ho fan als blocs. La gent escriu de tot, però el que més hi trobem són vivències personals.

La gent vol llegir i, sembla, que tambè vol escriure. Jo tinc començat un llibre de contes esportius, però el tinc aturat. Em manca inspiració per continuar. Estic embolicat amb moltes batalles i no trobo forat per continuar-lo. Però tinc aquest bloc, on la gent pot seguir el que faig a la meva vida quotidiana.

Per acabar, i resseguint el fil dels llibres, diré que estic llegint un de molt bò: 'Catorce veces ocho mil', d'Edurne Pasaban, l'alpinista vasca que ha pujat totes les muntanyes de la terra que passen dels 8.000 metres. Parla de vivències pròpies, de com es programa una cordada, de com es viu a l'alta muntanya... El recomano perque a mi m'estàn enganxant.

Tria Barcelona

2011-03-30T01:24:00.005+02:00

El debat del programa 59 segons va tenir de convidat a en Xavier Trias, candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona. Com sempre, la seva particular manera de ser i la manera d'enfocar les coses i els problemes de la ciutat li ha donat el primer premi. Crec que Trias ha sortit guanyador perque té molts arguments per accedir a l'alcaldia en detriment de Jordi Hereu, l'altre candidat. Ha parlat i li han preguntat de tot, sobre problemes, propostes... Sempre ha sabut sortir amb delicadesa i, al mateix temps, contundència. I mira que han intentat que descarrili, però no ha hagut manera. Mentres, ERC parlava de regular els coloms que hi ha a la ciutat, esterilitzant-los, fent colomars... fins i tot el seu candidat parlava de castrar als gats. Com si fossin aquests els únics problemes que tenim a la ciutat ara mateix. I el PSC que segueix amb la seva política destructiva del nou Govern de la Generalitat. En una entrevista a Interviu, Joaquim Nadal no parla de solucions a la crisi, no, parla de la disbauxa que han provocat les retallades de Mas. Després de veure i llegir certes coses, ja tinc decidit cap a on tiraré el 22-M.

Futbol en obert

2011-03-28T00:15:00.002+02:00

Les transmissions de futbol per televisió en obert estan en perill per una amenaça de vaga perque la Lliga de Futbol Professional (LFP) vol cobrar per tots els partits per TV. La LFP manté que la obligació de donar un partit en obert és una expropiació dels drets que tenen els clubs. Jo no dic que no, segurament tindrà tota la raó però el que sí ha de tenir la LFP és vergonya. Vergonya perque no es posa del costat del ciutadà que no arriba a final de mes i que no es pot gastar uns diners en contractar un servei de pagament per veure la TV.

El Govern estatal no vol negociar aquest punt perque considera el futbol d'interès general. I així estan les coses. La LFP vol aturar la lliga per cobrar més diners i el Govern diu que el futbol en obert no es toca.

Què passaria si tots els diaris arribessin a l'acord de no donar les cròniques dels partits de futbol a l'endemà? Què passaria si la gent, farta de pagar, deixés els estadis buits? És el que es mereixen

Educació a la catalana

2011-03-26T01:57:00.002+01:00

Llegeixo en El Periódico de Catalunya de divendres una columna informativa que diu que Catalunya gasta menys de la mitjana de la UE i d'Espanya en educació. L'article parla de xifres, i diu que el 2009 només va gastar el 3,09% del PIB, per sota de la mitjana de la UE, que és el 5,05% i de l'espanyola, que és el 4,3%.

L'estudi l'ha recollit el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, que proposa, com a principal mesura per combatre l'absentisme escolar, que ratlla el 30%, un augment dels recursos econòmics del sistema d'ensenyament. Així mateix diu que manca professorat i orientadors.

Tot això contrasta amb les mesures econòmiques adoptades pel Govern d'Artur Mas, que preveu retallades al pressupost d'ensenyament i que moltes escoles encara tindran barracons per fer les classes, com fins ara.

Anem per parts. Si el 2009 ja hi havia retallades a Catalunya, vol dir que molts diners que estaven destinats a Ensenyament han 'volat'. On són? Mas està retallant les retallades del tripartit? O es que els pressupostos per Ensenyament en temps del tripartit estaven inflats?

Un altre tema és el del professorat. Diu que manquen mestres i orientadors. Recordo que parlem de l'any 2009, quan governava el tripartit. No van ser capaços de convocar places de mestres aleshores? Ara no hi han diners. Les retallades hi són i es tindria que fer un sobreesforç.

Tot plegat convergeix en el que ja sabem. I critiquen a l'actual Govern per fer retallades. Si és que no n'hi han de diners sobrants.

Jo no sé quin era el pressupost real per Ensenyament en temps del tripartit, però estic segur que era gairebé igual o similar al d'ara. Una altre tema és esbrinar què ha passat amb aquest diners. I Mas no els té.

La princesa inca

2011-03-25T01:38:00.003+01:00

Reconec que la contra de La Vanguardia de dijous em va marcar una mica. Com cada dia (jo dic que és la millor plana d'aquest diari català) l'he llegit i m'ha sorprès gratament el fet que una dona hagi superat una malaltia (ella diu que no ho és) com és l'esquizofrènia.

'La princesa inca' es fa dir i acaba de publicar un llibre de poemes dedicat a totes les dones que pateixen el que ella ha patit. Cristina, que així es diu l'autora, parla de les seves vivèncias convivint amb aquesta malaltia, del seu ingrés a un psiquiàtric...

Aquesta història és una més de les que ens podem trobar a la vida quotidiana, al carrer. Ella assegura que hi ha esquizofrènics dirigint diaris, clubs de futbol, empreses, televisions... Nosaltres no arribem a tant, però sí estic segur (ho puc assegurar per vivència pròpia) que hi ha gent que necessita tractament, no que la tanquin a un hospital perque la lliguin de mans i peus. Jo no amago que pateixo depressió i que m'estic medicant. Sé que no em curaré mai d'això, però intento viure la vida de la millor manera possible. Ella es refugia a la poesia. Jo, amb els meus. A la mínima que puc, sortim de casa tots quatre perque ells són la raó de la meva vida.

Molt de nosaltres podriem aprendre de Cristina, un èsser humà que ha sabut sortir del costat més fosc d'una malaltia per continuar lluitant per la vida. Ara ja té un admirador més.

Cotxe nou... o vell?

2011-03-24T00:31:00.005+01:00

L'última perla que ens ha deixat la 5ena tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona ha sigut que els cotxes de més de 10 anys, ¡a la p... calle! La senyora Imma Mayol, que fa uns dies va dir que s'entornava a Mallorca, vol que els vehicles que tenen 10 anys o més deixin de circular per Barcelona per que contaminen més l'aire. Què algú li digui a aquesta senyora que hi ha gent que no pot tenir el luxe d'anar canviant de cotxe cada poc temps. Un utilitari, ben conservat, amb les seves revisions periòdiques, la obligada de l'ITV, que és cada any a partir d'una certa antiguitat, i amb una conducció normal, pot aguantar 10 anys i més sense donar problemes.
El que ha fet Imma Mayol ha sigut provocar, com sempre ha fet, més la crispació que hi ha a Barcelona dels conductors habituals de vehicles. Si tan ecologista és, per què no ha potenciat l'us de les motocicletes, que gasten menys, provoquen menys CO2 i són més ràpides per arribar als llocs? Ella, que ha tingut o té cotxe oficial (per tant, no pateix aquest problema), voldria que tothom ens moguéssim per la ciutat en bicicleta. Jo estic d'acord però... ja sap que la majoria dels ciclistes (no tots) se salten els vermells dels semàfors? ja sap que van per les voreres, amples i estretes, a velocitats de Tour de França i ja t'apartaràs perque no t'atropellin? Ja sap que el Bicing és deficitari?
Jo tinc cotxe, que acostumo a canviar per un de nou cada 6-7-8 anys si puc, i moto. I per la ciutat és primordial la fluïdesa del trànsit. Jo podria anar a treballar en transport públic, però trigaria una mitjana de 50 minuts (per cert, a la nit, de matinada, quan plego de treballar, no tinc cap bus per tornar a casa). Amb la moto trigo 15' respectant semàfors, i amb cotxe uns 25', sempre i quant trobi aparcament, perque aquest és un altre tema de controvèrsia: de quatre xamfrans que hi ha a cada cruïlla, tres són de càrrega i descàrrega... i els carrils bici, perillossísims perque les bicis circulen en ambdós sentits... treuen places d'aparcament als carrers.
De veritat, crec que hi ha altres tipus de mesures per fer baixar el CO2 del nostre aire de Barcelona, com facilitar la venda de vehicles elèctrics, que avui mateix són molt cars, facilitar l'us de la moto pels carrils bus que, per cert, podrien ser més amples perque no hi ha dia que no em facin un 'embut' perque els autobusos envaeixen el carril del costat, o retallar els temps d'espera a les parades dels autobusos.
Solucions n'hi han. El problema és cercar-les, i crec que aviat les hi hauran.

L'hara-kiri del socialisme

2011-03-21T22:43:00.004+01:00

La inclusió d'Espanya en el conflicte de Líbia ha supossat el cop de gràcia al govern de Zapatero. Els mateixos que deien "No" a la guerra d'Irak quan governava Aznar, ara es canvien de jaqueta sense tenir en compte les possibles conseqüencies. Em sembla que el PSOE ja ha perdut les eleccions generals de l'any que ve. Gaddafi no només és mostra atrevit i desafiant fent de les seves al seu país sino que a més es carregarà a més d'un polític, en aquest cas a Zapatero i els seus.
En temps de crisi, que puja tot, des de la benzina fins la llum, nosaltres som tan valents i rics que enviem fragates, submarins i avions a un conflicte que a nosaltres ni ens va ni en ve. AH!, la política. Aquestos que criticaven a Aznar per la guerra d'Irak ara resulta que es tornen patriotes, com a dit José Blanco, que ha arribat a dir que està "orgullós de ser espanyol". Patètic.
I mentre passa això, a Catalunya segueix la purga dels socialistes de cara a les eleccions municipals del 22 de maig. No tenen programa perque... no tenen res a fer de nou. Han fet de tot (coses bones, poques, i coses dolentes) durant 32 anys a l'alcaldia i s'els hi ha buidat la neurona. La 'ultima ha sigut la marxa de Francesc Narvàez, qui ha dit que no estarà a l'equip d'Hereu. Fan unes primàries per dir-se de tot entre ells, Montilla 'desapareix' del mapa socialista i no es decanta per ningú, i l'unic que dona la cara una mica, Joaquim Nadal, va treient aigua com pot perque la fisura al vaixell socialista es va engrandint.
Al final, Xavier Trias es trobarà amb una victòria amb més demèrit del PSC que per mèrits, que en tindrà de sobres, de CiU.

Tumors i esport

2011-03-17T01:41:00.002+01:00

Després de conèixer dimarts que el jugador del FC Barcelona Éric Abidal s'ha d'operar d'urgència per culpa d'un tumor al fetge vaig començar a cavil.lar i a pensar si això pot tenir alguna relació amb la vida d'un esportista. Abidal és l'ultim d'una filera d'esportistes famosos que han patit alguna experiència similar amb tumors, el que dóna que pensar, al menys, sobre el seu orígen.

Abans que el francès, el cas més sonat va ser el de l'ex ciclista nord-americà Lance Armstrong. No només es va recuperar sino que un cop superat el seu càncer va ser capaç de guanyar 7 Tours de França. Altres casos són els del porter de futbol Sergio Aragoneses, el també ex futbolista búlgar Lubo Penev, el porter José Francisco Molina o, ja més recent, el del jugador del Betis Miki Roqué.

No vull pensar que la malaltia té a veure amb complements vitamínics, menjars, etc. però és casualitat que esportistes de primer nivell, que passen mil i una revisions mèdiques al llarg de l'any, pateixin tumors al seu cos. Ahir mateix es va conèixer un altre cas de tumor, el de l'ex futbolista del Manchester United Brian Robson, que pateix un càncer a la gola.

Jo només puc desitjar a tots ells que es recuperin quan abans, perque aquesta batalla es pot guanyar. Són forts, han fet esport tota la vida i coneixen que la meta sempre és la motivació per aconsseguir-la. Estic segur que Abidal jugarà, a partir d'avui mateix, el millor partit de la seva vida, i el guanyarà per golejada. Ànims

Mal rollo

2011-03-15T01:04:00.003+01:00

Si fas les coses bé, malament; si les fas malament, també malament. Hi ha vegades que un no sap què fer dins del seu àmbit laboral. Si faig cas a les directrius dels meus jefes, hi ha gent que es molesta, i si no faig cas em pot caure un bon 'puro' i amb raó. No sé què fer. És una situació que m'ha passat moltes vegades a la meva vida, i tinc que triar, però triï el que triï algú es mosquejarà.

Així ha sigut la meva vida laboral. Per totes les seccions que he passat del diari sempre he tingut que patir 'marrons'. I arriba un dia que un es farta. Aquests 'malos rollos' no convenen a ningú. Ni sóc un xivato ni un traïdor. Simplement tinc que fer la meva feina, la feina que em manen que faci. Però ja n'estic fart d'aquest tipus de situacions.

La tàctica és anar a la nostra

2011-03-14T01:31:00.002+01:00

Diuen que quan un és més atacat, criticat, vilipendiat... és fa més fort. La prova la tenim en els futbolistes que, quan són xiulats a un camp de futbol diuen que més ànims i força tenen. Segurament serà veritat. Jo, que tinc la moral de vidre finissim, discrepo totalment, encara que hi haurà casos (recordem a Figo en el Camp Nou amb la semarreta del Real Madrid) que són l'excepció. En canvi, a mí, tot s'em queda dins.

Dic això per tot el que vaig dir en el post anterior sobre les crítiques cap a la meva persona. Doncs me la repampimfla'. Estic aprenent a escoltar, però tambè vull ser escoltat. I si a algú no li agrada, doncs que no miri, com deia ahir.

Per tant, hem de fer la tàctica d'anar a la nostra. Exemple: les properes eleccions municipals. A Barcelona, l'alcaldable pel PSC Jordi Hereu, utilitza el vell i antiquat sistema de l'insult i el descrèdit. Que si Trias és feble, que si és un ninot en mans de Mas, que no té capacitat per ser alcalde... No s'ha d'entrar al drap. No senyor. Hem de seguir amb la nostra tàctica, la de dir les veritats, les d'explicar els objectius, les de fer les coses bé per fer un canvi positiu.

Que no mirin

2011-03-13T01:26:00.002+01:00

Porto uns dies una mica trasbalsat per les reaccions que provoquen els meus comentaris a Facebook i a Twitter. Resulta que de la colla d'amics que tinc, més d'un se m'ha queixat, (suposso que de manera bromista, pero te la tiren...) del que escric allà. Es veu que els hi molesta que pengi notícies de CiU. Jo no tinc cap culpa de que jo tingui que aprofitar el bon moment de la coalició nacionalista catalana. En sóc seguidor, mai ho he negat, però d'aquí a que molesti... I he arribat a la conclusió de que a qui no li agradi, que no miri.

De tota manera, això és una minúncia respecte a altres problemes que hi ha pel món. El més recent, el terratrèmol del Japó. Devastador. Els humans ens hem sentit impotents respecte a aquesta ràbia de la natura. Les imatges que arriben són impactants i reflexen la fúria de l'aigua fora de control. Dono tot el meu suport al poble japonès.

I per acabar la jornada d'avui (es nota que estic de nit a la feina, eh?) he trobat per la xarxa un link que porta a una notícia molt curiosa d'un restaurant de Saragossa. El penjaré aquí tambè perque el veieu. És molt graciós: http://multimedia.e-noticies.cat/humor/carta-dun-restaurant-de-saragossa-50874.html

Parlem d'esport , premsa rosa o espectacle?

2011-03-11T01:35:00.004+01:00

No hi cap mena de dubte que l'esport cada cop està més professionalitzat. Ara ja no val allò de "jugo perque és el que m'agrada fer". No. Ara es juga per diners, i quants més, millor. I això és aplicable a tota mena d'esports, fins i tot els que es consideren encara com 'amateurs', tipus pitch & putt o pàdel.

Està clar que un futbolista, per ser un dels casos més comuns, és l'autèntic protagonista de la jornada futbolera del cap de setmana (bé, del cap de setmana o de la setmana, perque ara hi han partits cada dia) i s'el segueix amb lupa. Fins i tot la seva vida privada és objectiu de la premsa esportiva. Coses que abans eren nomès de la premsa rosa, ara venen a qualsevol publicació, per seriosa que sigui. Exemple claríssim és el de la relació sentimental de Gerard Piqué amb la cantant Shakira. No hi havien proves de que estiguessin junts i fins i tot es deia que una foto dels dos juntets es pagava a 150.000 euros. El periodisme d'investigació, rosa o esportiu, dóna igual, va fracasar quan Piqué va publicar al seu Twitter i al seu Facebook una foto d'ell amb Shakira i uns altres amics. Després es queixen de que no tenen vida privada. Si ells fomenten que s'els persegueixi!!! És tot un espectacle, i no esportiu malauradament.

Amb tot això vull dir que l'esport, tal com estava concebut fins fa poc anys, ha evolucionat, si es pot dir així, cap a una vessant perillosa. Estem en temps del 'todo vale', de la crítica més furibunda i del 'esta exclusiva es mía', important més bé poca cosa les maneres de com s'ha aconseguit la informació per tal de ser el primer en publicar-ho.

Per contra, hi ha altres esports, com la vela, que no n'hi han protagonistes en les planes esportives malgrat els èxits que acumulen any rere any. Ara s'està fent la Barcelona World Race, la volta al món sense escales i amb només dos tripulants a bord. Algú ha llegit alguna cosa de la vida privada d'Anna Corbella, per dir un nom??? No ho veuran pas això i ni falta que fa. Els tripulants són professionals de dalt a baix, està clar que cobren uns diners per fer aquest tipus de regates, però passen desapercebuts totalment menys quan es parla de la cursa en sí. Això sí és informació i provoquen un altre tipus d'espectacle, l'esportiu.

Curiositats de la política

2011-03-08T01:00:00.003+01:00

Jo soc una mica observador. Segurament em ve d'herència perque el meu pare també era periodista i va treballar molts anys a un diari esportiu de Barcelona. Dic això perque estic observant darrerament que el mon de la política té moltes curiositats. Com jo acabo d'aterrar a un partit polític veig coses que abans potser no veia o, inclús, no li feia cas.
Ara defenso unes idees polítiques perque jo penso igual que el meu partit polític. Els seus ideals i els meus són pràcticament els mateixos i per això m'embarcat en aquesta aventura de la meva vida. Doncs bé. Ara veig per on van els tirs. S'ha de lluitar, i molt, perque les coses funcionin a nivel de política.
Mentres un partit està governant, millor o pitjor, li cauen pals per tot arreu, ho faci bé o no. Per exemple, el Govern català del ya desaparegut tripartit va adoptar la mesura de reduïr la velocitat dels vehicles als voltants de Barcelona a 80 per hora. Raó? Provocar menys contaminació, mesura que ja s'ha demostrat que no ha estat eficient com es pensava. Ara governa CiU, que acorda apujar aquesta velocitat amb raonaments més o menys lògics. Doncs la pràctica totalitat de polítics de l'oposició s'han llençat a sobre del Govern de CiU, polítics, afiliats i simpatitzants aliens a CiU.
Jo això no ho veia fa un temps. Ara, sí que ho veig. Tambè he comprobat les incoherències d'altres partits, dient una cosa un dia i canviant un altre. El que és blanc per un, ha de ser negre per l'altre pel fet de no tenir els mateixos ideals.
Jo ara em trobo sovint amb aquestes experiències. El món que jo domino una mica és el de l'esport, i recordo quan era més petit, quan governava CiU amb Jordi Pujol a la Generalitat, que deien que farien un poliesportiu a cada poble de Catalunya. Van cumplir la promesa i és extrany no trobar un nucli urbà català que no tingui pista poliesportiva. Ara toca barallar-se amb la crisi econòmica i hem de retallar despeses, doncs l'oposició critica les mesures anti-crisi. Si és el que està fent el Govern de Madrid!!!, que és del PSOE.
El que he dit, ara toca aguantar els demés, centrar-se en el futur de Catalunya i prioritzar la tasca formativa del nou Govern català, que porta menys de tres mesos al capdavant del país

Canvi de ritme

2011-03-06T00:35:00.002+01:00

Aquest cap de setmana he canviat una mica les meves rutines. per començar, dissabte al matí vaig portar el nen a les seves classes de tennis i jo vaig aprofitar per fer una mica de pádel. Feia un mes que no agafava la pala i pilotejava. M'he trobat bé, però he notat la innactivitat física. Ara em tinc que centrar en cuidar-me una mica més a mí mateix. Hauria de rebaixar kilets que sobren, menjar coses que no engreixin, deixar la coca cola (el meu únic vici)... però és tan complicat de fer... I es necessita sacrifici, i jo, d'això, poca cosa tinc.

Per una altra banda, segueixo rebent tirs al pal. El familiar d'un gran amic meu està malalt de càncer. És jove i estic segur que guanyarà la batalla contra aquesta maleïda malaltia, però quan t'ho diuen em quedo una mica xooof, com jo acostumo a dir.

Per tant, avui, diumenge, he de seguir canviant de ritme. No sé el què faré encara, però segur que el fet d'estar amb la família ja és una bona teràpia.

Dos díes

2011-03-02T01:32:00.005+01:00

Ja em tocava. Avui m'han arribat els dos dies de festa i estic molt content. Seran dos dies de tranquilitat, sense mòbils pel mig i d'estar amb la família. Clar que la meva filla gran tindrà que estudiar i no podrem fer segons quines coses, però el que sí que faré serà passejar, no sé per on, pero el fet de sortir ja és molt per mí.

Només són dos dies, però val la pena esperar. Ahir, a la feina, no em va anar gaire bé perque es veu que segueixo fent 'cagades' que són fàcilment subsanables. Em tinc que fixar més a l'hora de fer les tasques, per això dic que aquest dos dies em vindran de perles.

A veure si una de les dues tardes em passo cinc minutets per l'agrupació de Sant Martí de CiU. Em tinc que donar a conèixer, tot i que per mí el més important era conèixer al president, Genís, que el vaig conèixer el dia de l'assemblea, dijous passat. A veure si per aquests contactes arreplego alguna cosa.

I no m'ha passat gaire cosa més, Ara vaig a veure el meu vaixell virtual de la Barcelona World Race, a veure com va i si em queda molt per arribar a Austràlia. Estic jugant amb el meu fill Sergi i amb el meu amic Ricard, que em porta una enorme avantatge. Així mataré l'estona abans de marxar, doncs ja tinc la feina feta, i a dormir, que són dos dies...

Un nou mes

2011-03-01T01:06:00.005+01:00

Avui hem començat un nou mes de l'any 2011. Confio i espero que sigui millor que el febrer, que només m'ha portat notícies dolentes. Crec que a partir d'avui el meu 'karma' canviarà a positiu perque m'ho noto. Ahir mateix no va ser un gran dia per mí, doncs he tingut que soportar males cares, alguna bronca...

Però tot això canviarà a partir d'avui. Personalment em trobo 'd'aquella manera', que s'acostuma a dir quan no estàs bé del tot, però no estàs malament. És com un 'inpass', una fluctuació de caràcter que tinc que aprendre a dominar, ja que, fins ara, és el meu caràcter el que em domina a mí.

Avui tornaré a treballar en el torn de nit. No em desagrada perque estic acostumat i puc fer altres coses quan la feina ja s'acabat, com avui, que em dedico a escriure en aquest bloc. Però el que sí que estic notant d'un temps ençà és que tinc certa enveja dels companys que entren i, lògicament, marxen abans que jo. Això ho tinc que dominar. Demà, com dic, torno a estar de nit, però dimecres i dijous em toca festa, un motiu més per estar bé.

Jo confio molt en aquest mes de març, sobre tot perque a mietat de mes marxem un cap de setmana al Delta de l'Ebre. Ja en tinc ganes de que arribi.

Setmana complicada

2011-02-26T00:01:00.004+01:00

Aquesta setmana que ja finalitza no ha sigut precisament la millor de la meva vida. Dilluns em vaig assabentar de la mort d'una companya de la meva dona. Només tenia 44 anys. Dimarts, rebo una altra fatal notícia, la mort d'una altra noia relacionada amb El Corte Inglés, de només 46 anys. I per acabar d'arrodonir, avui em diuen que s'ha mort el pare d'un company de feina. No sé si tocar fusta o què, però la veritat és que ha estat una setmana luctuosa.

Espero que els propers dies siguin una mica tranquils. estaré amb la família als matins i, per la tarda, tornada a la feina. I així, fins dimecres, que torno a tenir festa setmanal i que ja espero com aigua de maig.

D'altra banda, segueixo dient que la meva aventura política només ha començat. De fet, soc un 'mindundi' en la 'selva' que és la política en aquest país, però espero poder contribuïr d'alguna manera, sobre tot des d'el teclat del meu ordinador, a que CiU vagi més cap amunt si cal. Si la meva feina servirà per alguna cosa, ja em donaré per satisfet. De moment tinc que fer amics i anar conèixer els que ja són els meus nous companys.

Nova aventura

2011-02-25T00:47:00.002+01:00

Avui m'embarcat en una nova aventura . Aquesta nit he assistit per primer cop a una assemblea de CDC al meu barri de Sant Martí. He de dir que estava una mica nerviós perque no sabia què fer, si tenia que parlar, etc. Tot ha anat de meravella. He conegut gent que està al Parlament, a l'Ajuntament i a l'agrupació del barri. La veritat és que tot m'ha semblat molt maco i el que més m'agradat han estat les paraules que ens han dirigit alguns personatges públics de la nostra ciutat.
Hem parlat d'inseguretat ciutadana, de retards en temes municipals, de la manca d'equipaments... i el cert és que en tot tenien raó perque jo visc aquestos problemes al barri.
El que més m'ha sorprés ha sigut la presència de gent gran a l'agrupació, gent amb experiència, que ha arribat a anar porta per porta per donar a conèixer el programa de CiU. D'aquesta tasca ja s'han recollit fruits en les darreres eleccions al Parlament. Ara ens toca als més joves fer el que tinguem al nostre abast per intentar que Xavier Trias guanyi les eleccions municipals.
resumint, que m'he trobat com a casa meva, m'han acollit molt bé i ja penso en repetir experiència política, encara que sigui a nivell de barri.

En record d'Anna Vila

2011-02-24T00:11:00.002+01:00

Reconec que he passat dos dies xungos. Dilluns, que em trobava més o menys bé, vaig rebre la fatal notícia de la mort d'Anna Vila, una amiga nostra i companya de feina de la meva dona. A l'Anna feia molts anys que la coneixiem, però mai coincidiem perque la van traslladar de departament, tot i que sabiem coses de nosaltres per altres canals.

L'Anna ens va deixar dilluns després de lluitar uns anys contra un càncer de mama que al final ha triomfat. Bé, no ha triomfat, perque l'Anna va lluitar com mai contra la malaltia fins que no va poder més. Era una gran amant de la natura, pujava cims de la geografia catalana junt amb el seu marit Eduard, que avui es troba sol de la companyia que li feia l'Anna, i tot a que ens té a nosaltres, mai será el mateix.

Tenia un bloc on va explicar com anava la seva malaltia. Fins i tot va comentar el que sentia el dia que li van diagnosticar que patia un càncer. Ho he llegit i m'en adonat que la vida val més del que ens pensem.

Ha estat un cop dur, baix, però ens hem de refer com sigui. L'Anna, a partir d'ara, ens vetllará des del cel perque aquesta era la seva feina, estimar als seus, i no ens deixarà tirats.

Per tú, Anna, Carpe diem.

La meva Barcelona

2011-02-21T23:58:00.002+01:00

He vist el debat de BTV en el que el convidat era Xavier Trias. He de dir que ha resultat molt convincent els plantejaments seriosos que ha fet l'alcaldable per CiU. En tots els temes que s'han tocat ha sapigut sortir amb profesionalitat. Inclús ha parlat del meu barri, de la plaça de les Glòries i de les reformes que caldrien fer per ser més segura i ciutadana.
Al senyor Trias jo li tinc molt d'afecte i he de dir que m'ha convençut pràcticament al 90% de tot el que ha explicat.
La meva Barcelona és una ciutat molt més neta de la que és ara; molt més segura i, sobre tot, molt més maca i cosmopolita. I entre tots els ciutadans ho podem aconsseguir. Un dels temes que més m'ha interessat és el de les motos. Ha equiparat Barcelona amb Roma i ha cregut necessari que les motos puguin circular pel carril bus, fruita prohibida ara mateix amb l'alcalde Hereu. També ha parlat de les funcions dels guàrdies urbans, sobre tot a les hores de sortides de les escoles, que ara donen més importancia a les multes que a la organització del tràfic.
En definitiva, que jo sintonitzo bastant amb els plantejaments que propossa Xavier Trias i intentaré que així sigui el dia de les eleccions a l'alcaldia.

Un altre color

2011-02-19T00:58:00.004+01:00

Avui he vist les coses d'un altre color. Si ahir estava una mica amoïnat, xafadot... avui he fet un canvi a positiu, i aixó que m'he quedat una mica atabalat quan m'han explicat una cosa de la feina que no veia gens clar.

Al matí encara tenia residus del meu estat del dia anterior; al migdia la cosa ha anat millorant tot i que veia les coses amb un color tebi, indefinit, però no era fosc. La tarda, a la feina, ha sigut de bojos per mi, però crec que ho he resolt força bè. I la nit, paradòjicament, ha estat la estona amb més tranquilitat d'un dies ençà.

Resumint, que he tingut un dia mogudet però que l'he trampejat força bè. Ara em venen tres dies de festa, de desconnexió de la feina, d'estar amb la família, els amics... Ara, que són la 1 passada de la matinada, ja veig els colors més clars. Serà un bon símptoma, no?

Pensaments

2011-02-18T02:18:00.003+01:00

Avui parlaré de mi. Fa dies que tinc com alguna cosa dins meu que no acaba de rutllar bé. La mort del xef Santi Santamaria m'ha fet pensar que només tenim una vida i hem de cuidar-la al preu que sigui. Jo tinc alts i baixos com tothom, però jo m'estic medicant perque tinc tendència a la depresió. Em va saber molt de greu que Santamaria ens deixés amb només 53 anys. Jo vaig pensar: "A mi em queden 5. No pot ser aixó".

Cadascú de nosaltres som els amos de la nostra pròpia vida, per tant, hem de mirar d'arreglar les peces que a vegades fallen. Jo intento fer una vida més o menys tranquila dins dels limits que et marca la vida cotidiana, la laboral, la familiar..., i reconec que no m'en surto prou bè, tot i que vaig trampejant. Hem de ser capaços de dominar aquest instint de fer les coses amb presses, de lluitar contra el maleït stress, tan de moda avui en dia.

Aquest cap de setmana em toca festa... i llarga, doncs dilluns també tinc festa setmanal. Aprofitaré per intentar relaxar-me amb els meus, veure com el meu fill juga a tennis, estar amb els amics, fer costat a la dona, que al cap i a la fi és la que mana a casa... Segur que dimarts, quan torni a la feina, em trobaré millor. És el que cerco a la vida, encara que no ho sembli.

Xarxes socials

2011-02-15T00:11:00.006+01:00

Estem a la moda. Ara impera estar a les xarxes socials.És una moda que anirà a més perque ens permet estar en co municació constant i la tecnologia avança molt ràpidament. Quí no té un perfil en una xarxa social com Twitter o Facebook? Avui, pràcticament tothom té un perfil penjat a internet i els més adictes es pasen hores davant del seu portàtil, que no un antic PC, actualitzant amb twits o explicant les seves coses a Facebook.

Jo no en soc l'excepció i tambè 'trago' amb aixó del Twitter i el Facebook. Vaig actualitzant cada x temps, penjant notícies del moment o posant informació de vela, que m'agrada molt.

M'estic enganxant. I tot va començar amb un bloc que ja ni actualitzo des de fa temps. Parlava primer de temes generals, però els comentaris grollers que em posaven em van obligar a canviar de temàtica. Llavors parlava de golf i pitch & putt, però també vaig acabant cedint. Ara tinc aquest bloc, on parlo de tot. És una altra manera, però he canviat el xip. Avui és de xarxes socials, però demà potser de vela o de política. És el gran avantatge que té tenir un ordinador connectat a internet.

Potser m'estic convertint en adicte, però m'agrada i aixó em permet alliberar la meva vena escriptora. I aquí ningú em pot dir res perque aquest bloc és meu. I la xarxa, també.

No s'aclaren

2011-02-09T01:24:00.002+01:00

Els debats que ara estan de moda a Barcelona són entre els dos candidats socialistes a l'alcaldia de la Ciutat Comtal, Monserrat Tura i Jordi Hereu. Particularment, aquest tipus de debats no m'agraden perque, es vulgui o no, tots dos defensen el mateix dins d'un mateix partit (?). L'única diferència és que a tots dos els hi agrada el carmelet de dirigir la ciutat.
En el darrer debat, organitzat per El Periódico de Catalunya, no va guanyar cap dels dos. Un defensava un model anticuat (el que hi ha actualment) i l'altra buscava raonaments per millorar Barcelona. No es van aclarir.
Llegeixo la crònica del debat al tema del dia de El periódico del dia 8 de febrer i em crida l'atenció la seguretat ciutadana. Hereu diu que no entén que a Barcelona hagin menys places de mossos i que per aixó va criticar al Govern. A quin Govern? al d'ara? si CiU acaba d'arribar i intenta arreglar les malfetes del tripartit!. I si Hereu volia criticar al Govern d'abans, més raons al meu favor de que no s'aclareixen entre ells. Un altre punt que destaco és un de Monserrat Tura, que reclama un canvi cultural dient que a Centreuropa són més cívics que aquí perque les sancions són més dures. Clara política de enriquiment econòmic. Clar que en altres paisos hi han sancions més dures, però també els sous son bastant més alts que a Catalunya.
Barcelona mereix un respecte i no un joc de debats que no porten a cap lloc. Per què no es fa un debat entre Hereu i Trias? Jo tinc clar qui guanyaria, però ara mateix no interessa fer aquest debat.

Pujades i baixades

2011-02-08T01:03:00.002+01:00

Diumenge vaig tenir un 'baixon' important mentres estava a la feina. Estava de torn de nit i va esclatar una notícia que es tenia que donar en segona edició al diari. Em vaig ofegar en mí mateix només de pensar el que tenia que fer... sense tenir coneixements per fer-ho. M'explico. Sé fer 'cosetes', petits encenalls de retocs a les planes, però d'aixó a canviar una plana sencera... em vaig ofegar. Sort de la meva companya Marta que va tornar a la feina perque s'havia descuidat el seu mòbil. La pobre es va menjar tot el marron i jo vaig fer petites coses perque aquesta informació sortís en segona edició.

Tot plegat em va provocar tal estat de nervis que vaig caure en una mini crisi d'ansietat que em va impolsar a escriure que em plantejava donar un cop de timó a la meva vida laboral. La veritat és que vaig aguantant com puc. Són moltes coses que tinc que assimilar i només em faltaven ensurts com aquest.

Avui he tornat a pujar la meva autoestima. He vist les coses d'una altra manera tot i que tinc la sensació, a vegades, de que no en sé fer res de bò a la feina. Avui les coses han anat més calmades, m'he animat una mica i els companys i amics, que es van mostrar sorpresos pel post que vaig penjar a Twitter i a Facebook, avui m'han donat ànims.

Tot plegat fa que tingui que recapacitar una mica més sobre la meva vida en aquest món. Tinc coses pendents per fer (arreglar el pis de Lepant, acabar de fer gestions relatives a la mort del meu pare, estar amb la família, cuidar dels nens, que ja no són tant nens... Tot aixó a mí em menja per dins, però tinc que anar pas a pas.

De moment, avui estic de nit a la feina i les sensacions són bones; no com el dia anterior. Són els clàsics alts i baixos que ens provoca la vida... I els que queden.

El relax de la vela

2011-02-04T01:58:00.005+01:00

Interessant i atractiu el reportatge titulat Contradiccions a l'Atlàntic Sud que surt a El Periódico de Catalunya de dijous 3 de febrer, signat per la regatista catalana Anna Corbella. La esportista narra la seva experiència a bord d'un vaixell de la serie Imoca, el GAES, que fa la volta al món dins de la Barcelona World Race. Anna relata que ha vist coses que li han agradat molt, com veure aus extranyes típiques de l'Atlàntic sud, però també diu que ha vist molta brossa flotant en mig de l'oceà, com boies, defenses, caixes i envasos de plàstic.
De tota manera, Anna explica la seva vivència en primera persona i jo, al llegir el reportatge, m'he vist endinsat dins d'una aventura com aquesta de la BWR. M'ha relaxat com si estigués dins del vaixell.
De la part esportiva narra que per fí han superat ja el cap de Bona Esperança, la punta més al sud de l'Àfrica, tot i que veuen com la resta de vaixells que tenen per davant es distancien cada dia una mica més. Ara esperen trobar-se amb icebergs, més fred i condicions meteorològiques una mica més extremes.
De veritat recomano seguir la informació de la regata per conèixer la complexitat d'una regata transoceànica com és la Barcelona World Race. I el millor és que és una regata nostra.

La foto pertany a la revista Navegar.es

Records

2011-01-28T02:19:00.003+01:00

Feia dies que no escrivia per aquí. No en tenia ganes. No acabo d'estar bè del tot, em falta una mica de motivació per fer les coses... No sé el que es, però em noto una mica com buit. Amb la familia estic normal tirant a molt bè (sort de la dóna i els nens); amb els amics tambè em trobo a gust, sobre tot quan organitzem algun sopar; a la feina no tinc motius per queixar-me però... em falta alguna cosa.

Potser ara començo a treure la pèrdua del meu pare, tot i que ja fa temps que va morir. Però el fet d'anar al seu pis, que és meu, recollir el correu de la bústia, mirar que tot estigui en ordre... tot això em dona què pensar. Ara vull fer reformes a aquest pis, reformes necessàries perque el llum no està bè i la cuina i el bany s'han de fer de nou... I això m'obliga a fer 'neteja'. Què faig amb tots els seus premis? Què faig amb els àlbums de fotos? Què faig amb la pila de llibres que hi ha? Tot són records, uns més apreciats que d'altres, però tot em recorda al meu pare i ara mateix sense això a la meva vida li faltaria una mica de sentit.

Potser és això el que em passa. El fet de pensar en què fer amb tot això em menja per dins. Però tard o d'hora ho tindré que fer. Tinc que fer el cor fort i fer-ho d'una vegada.

Espero que un cop hagi passat aquest mal tràngol d'eliminar records jo trobi la pau interior que ara mateix noto que em falta. Però no serà gens fàcil.

Un home de la casa

2011-01-16T01:54:00.018+01:00

Feia dies que no entrava a escriure. He estat de vacances, em vaig reincorporar el passat dimecres a la feina i, la veritat, no trobava ganes de posar-me a escriure. Avui estic treballant de nit i aprofito que ja he fet tota la feina per relaxar-me una mica per aquí.
Aquests dies he sentit moltes coses del nou govern català d'Artur Mas, però la que més m'agradat és la del nou secretari general de l'Esport, Ivan Tibau. un gran amic de l'esport català, expert esportista que també ha fet les seves passes com a polític sent regidor de l'ajuntament de la seva ciutat, Lloret de Mar.
Tibau és un home jove, de plena confiança de la cúpula política del nostre govern i que té arrelat molt intensament el sentiment català dins seu. Tibau va guanyar el mundial B d'hockei patins a Macau i va dir al seu dia que no jugaria més amb la selecció espanyola, argument, entre d'altres coses, que al final li ha valgut ser anomenat nou secretari general de l'esport.
No tindrà una feina fàcil, tot el contrari, però entre tots l'ajudarem a pujar l'esport català el més amunt possible. Felicitats Ivan Tibau

Un cor gran, un gran cor

2011-01-06T19:37:00.003+01:00

Avui, 6 de gener, he fet 48 anys. Una jornada molt especial perque no nomès és el meu cumpleanys, sino que també és el dia de Reis. Ho hem celebrat com deu mana, amb regals i rauxa a dojo, però el que més m'agradat de tot no han estat ni els regals ni passar el dia amb la família, sino la quantitat de gent que s'ha enrecordat de mi en un dia tan especial. La veritat, jo no creia que tindria tanta gent al meu voltant. Amics, companys de feina, família... tots m'han felicitat en un nombre que jo ni haigués imaginat mai... Jo tinc el cor gran, però tots ells han demostrat tenir un gran cor.
De tota manera ha estat el meu primer cumpleanys sense el meu pare. Ha sigut dur disimular el fet que ja no està amb nosaltres, amb mi, però crec que he fet bé el meu paper. M'enrecordat d'ell i crec que des d'el cel em fa un regal cada dia.
No vull acabar la jornada de manera trista, així que lo millor serà aparcar sentiments pels que ja no estan i segur amb els vius, que són, al cap i a la fi, amb qui tinc que conviure cada dia. Ara, per sopar, tornarem a celebrar el cumpleanys els quatre de casa, perque tots ells també tenen un gran cor.

Feliç Any 2011

2010-12-31T00:13:00.002+01:00

No volia acabar l'any 2010 sent tan pesimista. Voldria que tot alló que no hem pogut assolir aquest any ho poguem fer el nou 2011. Una cosa està clara, que ni Zapatero, Ni Rajoy ni ningú ens treurà la il.lussió de que els nostres desitjos es facin realitat el nou any. 2010 ha sigut l'any del canvi a la casa gran de Catalunya, la Generalitat. Confio, i com jo molta gent del nostre país, en que aquest canvi segueixi en marxa al llarg de 2011.
Respecte a l'esport, que encara que no parli gaire per aquí és el 'meu' tema, dir que serà complicat igualar els èxits de 2010, però aixó ha de marcar un inici de noves victòries i rècords en tot l'àmbit esportiu. I no em vull oblidar dels 14 vaixells que passaran aquesta nit de Cap d'Any al mig de la mar.
Per tots ells, per tothom, FELIÇ ANY 2011

Em nego a retirar-me el 2030

2010-12-30T23:54:00.004+01:00

Desprès de que el Pacte de Toledo aprovés que la edat de jubilació sigui al 67 anys, ahir vam conèixer que aquesta mesura estarà a ple rendiment l'any 2027. Jo he fet els meus càlculs i, en teòria, em tocaria jubilar-me l'any 2030, any en que faré els 67 anys. Però jo em nego en rodó a esperar tants d'anys per tenir el retiri daurat. Com que he fet càlculs tenint en compte els meus estalvis, la meva edat i el meu patrimoni, crec que no esperaré tan tard. Per sort, el meu futur en aquest sentit no pinta gaire negre. Clar que tot pot canviar.

Zapatero assegura que "tothom està d'acord en que s'ha de reformar el sistema de pensions". Jo hi estic a favor en que hi hagin reformes en aquest sentit, però no d'aquesta manera. Penso que hi han d'haver altres alternatives abans que perjudicar la salut del futur de la anomenada tercera edat.

És una més del testament polític del PSOE. Vol lligar quan abans totes aquestes mesures impopulars que el dirigiran cap a una derrota històrica en les properes eleccions generals. Al menys estan fen vots perque així sigui. Clar que si no surt Zapatero, sortirà Rajoy. Com diria un amic meu, "me voy de Guatemala y me meto en Guatepeor".

Crec que aquest país mereix un respecte de cara al seu futur, i mesures com les pujades bàrbares de la llum, la benzina i el retard en la jubilació fins els 67 anys passaran factura.

Impressionant la BWR

2010-12-30T13:08:00.006+01:00

Aquest matí hem anat el meu fill Sergi i jo a veure l'ambient que es respirava a la Barcelona World Race de vela. És un espectacle autèntic. Hem flipat com mai amb els vaixells que demà començaran la volta al món sense escales, una cosa a l'abast de molt poca gent. Per aixó de la importància d'aquesta prova, una de les més importants del calendari de la vela mundial.
Hem visitat al nostre amic Jaume Soler i després hem anat a la carpa, on hi ha un munt d'activitats per tothom, especialment pels més menuts. Finalment hem anat a la dàrsena on es troben tots els vaixells que faran la competició. Impressionat de veritat. Són autèntics Fòrmula 1 de la mar i la gent es mostrava sorpresa per cóm són aquestes naus.
ha estat una matinal frutífera, hem gaudit com mai i ara toca esperar la sortida, que es farà dema a la 1 del migdia. Molta sort a tots.
Les fotos de la visita a la web: http://picasaweb.google.com/jmmiedes/VisitaALaBWR#

Quina 'jeta' senyor ministre

2010-12-29T21:12:00.003+01:00

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, raona que la megapujada del rebut de la llum, prevista pel mes de gener, és comparable "al preu d'un café". O sigui, que un café és el mateix que el 9,8% d'increment. Es increible que un senyor que té carrera universitària (o al menys així ho crec jo, perque ja no em sorprèn res) valori nimiament aquesta pujada, una de les més fortes de la darrera dècada. A sobre, Sebastián assegura que "es possible que aquest augment no sigui l'únic previst per principis d'any.
Sebastián minimitza tot aixó perque segurament ell no paga un rebut de llum des de fa temps. Amb el mega sou que té de ministre, a quí l'importa? Al poble, que el bombin. Com sempre, les punyalades venen de Madrid.
Jo, com usuari, lògicament no estic gens d'acord amb una pujada del 9,8%. A mi no només no em pugen el sou, sino que m'el congelen. Amb aquesta regla de tres, anem sumant...
De moment, els socialistas ( o millor dit, el famós tripartit) ja ha sortit de la Generalitat. Ara falta saber si els de l'Ajuntament també marxaràn (així confio jo) i, per últim, només quedará La Moncloa. Clar que el candidat a ser el nou inquilí de la presidència del Govern tampoc té gaire credibilitat. Però, de moment, ja ens han clavat una punyalada.

Em falta un

2010-12-25T18:18:00.003+01:00

Avui és dia de Nadal. Hem celebrat aquesta diada amb la família, els nens han obert els regals que els hi ha portat el Pare Noel. Fins aquí, tot fantàstic, com cada família mitjana de Catalunya. Però aquest any en faltava un membre. És el primer Nadal sense el meu pare. Era vellet, però amb molta energia. Sempre, després de dinar a casa dels meus sogres, passavem per casa seva a saludar-lo i a felicitar-li les festes. Aquest any no ha pogut ser, però sí estic segur que ell ha celebrat el Nadal amb nosaltres, malgrat que no poguem veure'l.
Avui és un dia una mica trist per mi per aquesta raó. Son dates de felicitat, pau, amor i, sobre tot, consumisme. No ha hagut regal per a ell, és veritat, però ell té i tindrà sempre el millor regal que li podem oferir: el nostre amor.
Voldria que els meus fills tinguin en compte que el seu avi era una gran persona encara que aquest any s'han quedat sense el seu regal, sempre en forma de diners perque mai sabia qué regalar als seus néts.
Papa, mama, allà on estigueu, Bon Nadal de part dels vostres fills i néts.

Les pors d'Artur Mas

2010-12-24T17:46:00.002+01:00

Avui m'han sorprés una mica les declaracions del nou president de la Generalitat, Artur Mas, sobre una hipotètica gran victòria del Partit Popular a les properes eleccions generals. Mas ha dit, literalment, que "Déu ens ajudi si el PP treu majoria absoluta".
Jo entenc al senyor Mas perque pels interessos de Catalunya, una majoria absoluta del PP seria fatal. No seria d'extranyar que al pacte que van signar ahir amb el PSC per assegurar la elecció de Mas com a president de Catalunya hi hagués alguna 'esmena' referent a evitar el triomf majoritari (ho diuen les enquestes avui mateix) del PP.
Respecte al futur de Catalunya, Mas diu que treballará les relacions amb Zapatero, però sense donar-li la màniga. "mantindré una prudent distància", ha dit Mas a TV3.
Jo també tinc por de que el PP assoleixi una majoria absoluta en les eleccions generals, més que res perque sortiriem clarament perjudicats en moltes matèries. Per aixó estic convençut del treball que farà Artur Mas en aquest sentit.

Mas, president. El millor regal de Nadal

2010-12-24T01:11:00.004+01:00

Artur Mas ja és el 129è president de la Generalitat. Ara toca esperar anomenaments de consellers, preparació del nou govern, etc. etc. Els ciutadans que anem a peu estem convençuts que ja s'han acabat els 'guirigais' del tripartit que, per sort, ja ha mort. Crec que han sigut 4 anys de desgovern perque, la veritat, no han fet res de bò.
Ara la esperança es diu CiU. Jo soc fidel a aquesta formació política. Ni ho nego ni m'amago, i penso que el color que veurem a partir de ja mateix és el verd esperança. Per començar, i només és una pedra de toc, la famosa 'setmana blanca' escolar només durarà un any, el 2011, perque ja és segur que hi haurà reforma en matèria escolar en el nou govern català.
Aires nous arriben a Catalunya i confiem que hi siguin, com a mínim, els propers 4 anys.
Clar que no tot seràn flors i violes. Artur Mas haurà de despatxar i lluitar amb fermessa, per exemple, amb l'Estatut, amb la immigració il.legal... amb moltes coses es trobarà pals a les rodes, però estem segurs que lluitarà per la millor solució possible. Aquest és el meu somni d'avui.
Que tothom passi aquestes festes el millor que pugui, que ens porti més amor i pau que mai i que siguen més feliços l'any 2011. Bon Nadal

Pacte amb el diable o solució?

2010-12-23T00:51:00.002+01:00

L'acord al que han arribat CiU i PSC per facilitar la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat es pot interpretar de moltes maneres. Jo el califico com un pacte amb el diable, doncs 'l'enemic' polític de CiU es pot convertir, amb la ja segura abstenció del PSC en la investidura d'avui, en la solució del futur de Catalunya. De tota manera, no deixa de ser tanmateix una solució definitiva per tirar endevant un nou projecte de govern.
L'acord entre Mas i Nadal inclou que ambdós partits consensuaran, entre altres coses, qualsevol reforma del marc estatutari i constitucional, i la convocatòria d'una cimera per tractar la crisi econòmica. Aquest acord és previst que es signi avui mateix, abans de la votació definitiva al Parlament.
Particularment, crec que era necessari aquest pacte entre ambdós partits per garantir la estabilitat del país. Confio, i molt, en la tasca d'Artur Mas i del seu equip de govern, però tinc la incertessa de veure com respondrà el PSC a qualsevol esmena que faci CiU com partit que governa.
Els dubtes s'aniran esvaïnt els proxims quatre anys.

Tren d'alta velocitat

2010-12-21T01:58:00.002+01:00

Ahir es va estrenar el tram Figueres Vilafant-França d'alta velocitat. És una gran notícia perque, per fí, Catalunya estará connectada amb el país veí per un tren ràpid i segur com és el TAV. De tota manera, queda pendent la connexió entre Barcelona i Figueres, que no se sap encara quan es possarà en pràctica. Tot i aixó és un gran pas endevant per millorar les connexions internacionals i retallar el temps entre París i Barcelona.
El tren sempre ha sigut un mitjà que he estimat prou. El meu avi, pare del meu pare, era ferroviari en la antiga MZT, Madrid-Zaragoza-Alicante, avantpassat de la RENFE, i potser per aquesta raó li tinc més simpatia. Certament el tràfic ferroviari ha millorat molt des de que Barcelona i Sevilla foren designades seus dels Jocs Olímpics i de la Expo Internacional l'any 1992, respectivament, però encara falta feina per fer. La Sagrera, amb un model d'estació futurista i al mateix temps pràctica, és el punt culminant d'una obra que ens facilitará a tots els catalans els viatges sobre dues vies de ferro.
Jo confio en que el futur govern catalanista d'Artur Mas acceleri els terminis i que quan més aviat millor poguem anar de Barcelona a París en menys de 6 hores.

Que agafem el transport públic???

2010-12-18T00:48:00.002+01:00

Aixó és el que volen al consistori de Barcelona, però les noves tarifes em sembla que faran que més d'un decideixi pujar-se a la bicicleta o caminar una estoneta per no pagar el bitllet de bus o metro pel seu excessiu preu.
I es que la pujada del 3 i escaix farà molt de mal a nombroses famílies. La tarja T-10, la que més utilitzen els usuaris de bus i metro de Barcelona, costará, a partir de gener, 8,25 euros. Una passada de preu tenint en compte la crisi que ens afecta de ple.
Logicament, si s'encareixen les tarifes de TMB també pujen les del taxi, encara que aquest servei ens té acostumats a que ens atraquin per sistema, doncs el seu servei ja és massa car. Agafar un taxi és un autèntic luxe.
Vist tot aixó, i amb les ganes que té l'Ajuntament de Jordi Hereu de recaptar diners per tot, només ens cal que aviat hi hagi un canvi de criteris dins l'Ajuntament. I és que el senyor Hereu s'està guanyant a pols que perdi l'alcaldia en les properes eleccions municipals. Si nosaltres, els ciutadans, tenim dos dits de front, el canvi està cantat.

Nova era

2010-12-17T01:09:00.003+01:00

Després de molt temps sense escriure en aquest bloc, avui m'he decidit a fer-ho perque hi han canvis a la meva vida. Hi han coses que m'han fet valorar molt el meu entorn i ara crec que és el moment de possar en pràctica noves idees.
No és que faci un canvi radical a la meva vida, no. Jo seguiré fent el mateix, treballar al diari Mundo Deportivo, com faig des de 1984 (ja ha plogut), cuidar la meva família, disfrutar dels meus dos nens (segueixen creixent però per mi sempre seràn els dos nens de casa). Però hi ha un canvi, potser una mica radical, però per mi és un pas endevant a la meva vida. He decidit recolçar unes idees catalanes que crec son convenients en la vida actual. Les darreres eleccions al Parlament català m'han fet veure coses que abans no hi veia. Ara estic segur de fer aquest pas perque crec i estic convençut, que tot serà millor a partir d'ara. Resumint, que ara soc convergent. Sí, m'acosto molt a les idees i propostes que té el senyor Mas i tot el seu equip de CiU. I he decidit que intentaré participar en la mida que pugui, aportant el meu petit granet de sorra per fer crèixer el nostre país al costat de CiU.
Per mí és una cosa sèria tot aixó. Depend el nostre futur i el de la meva família. Ojalà que tot vagi sobre rodes perque em sembla que m'he ficat en un bon sidral, tot i que, repeteixo, estic convençut de fer el que he fet.
Potser aquesta ha sigut una de les decissions més complexas que he hagut de prendre a la meva vida, comparables a la de casar-me o tenir fills, però estic segur que no m'equivocat, tot i que el temps ho dirà.
Respecte a la meva vida he de dir que estic millor de tots els meus mals. La depre, per fi, va cap avall i m'han reduït les pastilletes. De la dieta... bé, la vaig fent tot i que em costa moltissim seguir-la. El golf el tinc aparcat sine die perque ara aprofito que el meu fill Sergi fa clases de tennis per poder entrenar a pàdel, un esport que desconeixia i que m'està captivant cada cop més. Total, que les coses sembla que van pel bon camí.
Ah, per cert, no em volia oblidar del meu pare, mort ja fa uns mesos, que des d'el cel m'ha enviat un bonic i pràctic regal de Nadal. Els meus ja saben de què parlo.

Fantàstic

2010-09-09T01:53:00.004+02:00

Meravellós el cap de setmana que vaig passar a França amb la meva família. Vam anar a Carcassonne y Colliure i realment ens ho vam passar d'alló més bé. A mi em feia falta desconnectar una mica de la rutina setmanal i els nanos van poder sortir de casa en un estiu una mica atípic perque no hem pogut marxar de vacances com cada any.
El més important era sortir. Donava igual el lloc, però la meva dona estava capficada des de fa uns quants anys que volia visitar la 'Cité'. I realment vam tornar a quedar bocabadats per la seva majestuositat.
Aixó sí, els set-cents i escaig kms. que vam fer em van cansar molt i quan vam arribar diumenge a la nit a casa estava que no podia ni sopar. Vam fer un entrepà i a dormir. Així vam acabar un gran cap de setmana. Va ser fantàstic. Ara a esperar les vacances, a partir del dia 27 d'aquest mes.

Impacient

2010-09-03T01:31:00.004+02:00

Aquest és el millor calificatiu que puc escriure al títol d'aquest post. Estic impacient perque només em queda una nit de feina per agafar quatre dies de festa. El cap de setmana marxem tots a Carcasona a disfrutar de la seva 'Cité' medieval i dels seus encants, que son molts.
Impacient també perque aquest mes de setembre tindré 2 caps de setmana de festa i a mes, el dia 27 començo tres setmanes de vacances. És o no és per estar impacient?
Impacient també perque avui he anat al metge i m'ha dit que per trobar-me bé del tot he de perdre molts kilos. Ja he començat a fer dieta i a més tindré que fer terapia de reducció de pes amb psicòleg, dietista, controls médics, etc.
Tot plegat fa que estigui una mica eufòric. Ja tocava el canvi d'humor. Portava uns dies una mica apagadots però avui sembla que he canviat el xip per tot aixó que acabo d'explicar. Aviat també rebré una notícia que em fa molta il.lusió, però encara no la puc confirmar, així que ho deixo tot a l'aire i quan hagi alguna cosa confirmada (potser que al final no hagi res) ja diré alguna cosa.
De moment toca disfrutar d'aquest últim dia de treball abans de 4 dies de festa.
Per cert, com a pare també estic impacient perque dimarts els meus dos fills comencen l'escola. Després de tants dies que han tingut de vacances, ara comença el relax paternal. Estic impacient

Somnis

2010-08-31T01:59:00.002+02:00

Tothom té somnis per fer realitat. Jo no soc una excepció i també en tinc. Sobretot relacionats amb la meva família (fer un gran viatge, tenir més comoditats a casa, etc.) però també de salut. Potser ratllo una mica amb el tema de la meva salut, però és una cosa que m'obsesiona pel fet de que jo no em trobi gaire bé.
En aquest sentit anhelo poder tenir la vitalitat que tenía als 20 anys. I és que l'edat no perdona. Tinc 47 tacos; en general no tinc dret a queixar-me malgrat que ja fa temps prenc medicació per les meves petites cosetes que pateixo. L'altra dia no podia dormir i vaig engegar la tele a veure si feien algun 'programa-somnífer' que m'ajudés a tancar els ulls. I m'hi vaig quedar veient un reportatge sobre la posta a punt del nostre cos a l'estiu. S'em va quedar gravat un home més o menys com jo d'edat que anava a un balneari a perdre kilos. A mi en sobren uns quants de kilos i aquell reportatge em va donar que pensar. A l'endemà ja estava cercant balnearis y botigues d'estètica on jo podria anar per perdre pes. No és cap burrada aixó que dic, tot i que costa uns bons calerons que ja provoquen que ni preguntis per demanar informació sobre el tractament.
Per aixó el meu somni és trobar-me bé, ser feliç, que no ho soc plenament, i desconnectar de la feina en quan surti de treballar. La meva família m'ho agrairà, i jo també. Per cert, ja només em queden tres nits a la feina. Ja queda menys pel cap de setmana a Carcasona.

No puc confiar en res

2010-08-29T02:15:00.003+02:00

El dia d'avui ha sigut complicat. Tot ha sortit al revés de com ho tenia planejat i, fins i tot a la feina, les coses no han sortit bé. Però demà serà un altre dia, a veure com surt. És diumenge, la dona fa festa i suposso que anirem a passar el matí a algun lloc amb els nens.
Avui ha començat torçat per la meva filla. Ha tingut un petit problema i s'ha vingut avall. Per tant, de piscina, com ho teniem previst, res. La primera torta, al front. Per la tarda la cosa s'ha normalitzat, però un cop a la feina no m'he trobat gaire a gust, sobre tot després de'una petita esbroncada del meu jefe per haver fet alguna cosa malament ahir. L'accepto i punt, però he quedat marcat. Per la nit, un cop feta tota la feina, m'he dedicat a estudiar lo de turisme i ara, quan em queden uns minuts per plegar, m'he possat a escriure al blog. És la única estona de temps que he estat realment a gust i tranquil.
Tinc la sensació de que les coses no em rutllen bé. Quan espero que tot vagi bé es produeix tot el contrari. Avui he arribat a la feina amb la idea d'oblidar el mal tràngol del matí. No em puc confiar.
De tota manera, ja és casi l'hora de plegar i queda una nit menys. En queden 5.

De tot una mica

2010-08-28T01:37:00.004+02:00

Avui el dia ha sigut 'durillo'. A la feina ens han apretat bé els cargols perque teniem un fotimer de planes per tancar, a més de les altres tasques que hem de fer a la meva secció. Realment, i soc sincer, avui ho he passat una mica malament. Ha hagut molta pressió, sobre tot al tram final del diari. Avui he aguantat, però no sé com acabaré si segueix un ritme de feina com el d'avui.
Queixes a part, avui ha vingut el paleta que ens ha de reformar el pis del meu pare. Bé, dic el pis del meu pare perque és on vivia, però el pis és meu de tota llei, segons les escriptures notarials. Ha mirat per reformar totalment la cuina i el bany, a més de fer nova la instal.lació elèctrica y treure tot el paper pintat i pintar tot el pis. No sé quant em costarà, però no serà barat. Ja puc començar a estalviar, perque si no m'agafarà el toro.
Per acabar volia dir que la meva filla ha agafat els pals de golf després de molt temps sensa entrenar. Hem anat a Roc 3, prop de Barcelona, i ha tirat unes quantes boletes. Li falta entrenament si vol tornar a jugar, cosa que dubto.
Demà, que ja és avui, toca piscina a Vall Parc. Ens treurem l'estrés de la feina remollant-nos a l'aigua i fent el burro, que és del que es tracta.
Per cert, una nit menys per fer. Queden sis.

Optimisme

2010-08-27T02:15:00.002+02:00

Tot i que encara arrossego una petita depre per motius que més val que no escrigui per aquí, avui he acabat el dia una mica més optimista. I aixó que avui no m'he pres la pastilleta. La meva dona m'ha notat una mica tristot i és que te ull per moltes coses. Ella intueix que alguna cosa em balla pel cap. Li dic que no, que estic una mica xooof i ja està, però la veritat és que sí que em rutllen cosetes per dins del meu cap, però sempre confio que a l'endemà s'esvaeixin. Potser demà (bé, quan escric aixó ja és 'demà) em trobi millor d'ànims que avui.
I és que necessito canviar el meu xip per l'optimisme. Avui a la feina no m'anat malament, però també m'han notat 'algo'. Es veu que no puc dissimular el meu caràcter i dir que no passa res quan en realitat sí que passa.
Com deia, a veure si demà la cosa canvia. Avui m'he descuidat el llibre del que estic estudiant i tinc que matar el temps com sigui. Demà no fallaré i el portaré. Estic estudiant Tècnic en allotjaments turístics, una carrereta de FP que em vull treure. No per trobar una altra feina (no sé si la trobaria, pero estudiaria la situació laboral). Vull tenir ocupat el cap en alguna cosa apart de la feina i també per demostrar als meus fills que aixó d'estudiar no té edat i de pas dono exemple.
Tot plegat m'ha provocat ara, que ja és matinada, que estigui de millor humor i que hagi decidit escriure al meu blog. A veure si les ganes segueixen els propers dies. Per cert, ja queda un dia menys al meu particular 'Tourmalet'. Una nit menys (queden 7).

Nocturnitats

2010-08-22T01:57:00.002+02:00

Avui estic cansat però content. El dia no és que hagi sigut especial, però ha sortit bé. Al mati he disfrutat amb el meu fill jugant a pàdel 30 minuts només perque el sol que feia era insoportable. Després hem anat a la piscina i allà si que ens ho hem passat d'alló més bé... i fresquets. Hem recollit a la meva filla a casa i ens hem anat a dinar de menjar basura, que avui tocava fer la excepció. Després hem anat a recollir a la meva dona a la seva feina, ha dinat i després jo he vingut a la feina. Bàsicament aquest ha sigut el meu dia d'avui. Ja he dit que no era res d'especial, però m'anat bé, que és el més important.
Amb tot aixó vull dir que sembla que la meva neurona va funcionant força bé. Pràcticament no em queixo de res, faig la meva feina al meu ritme, encara que a vegades convé apretar, i així espero passar el meu particular 'Tourmalet'. Amb aixó vull dir que em toca entrar de nit cada dia fins el 3 de setembre. El 4 i 5 de setembre ens anem a Carcasona a passar els dos dies i els estic esperant amb focs artificials, però abans tocarà patir perque em conec i sé que la cosa no anirà gaire bé. Per aixó és important que ara estigui en forma, per després enfrontar-me a la nocturnitat de la millor manera possible. A més, avui el Chechi m'ha canviat una nit per una tarda, cosa que li agraeixo. A veure com sortiran aquestes dues setmanes de nocturnitats, però sense alevosia.

Pensaments

2010-08-16T01:01:00.002+02:00

Ahir parlava de que era una mica infeliç a la meva vida per culpa majoritariament de la meva inadaptació complerta al meu lloc de feina. Avui veig les coses d'un altre color més esperançador.
A la feina estic igual que sempre, al menys per ara i mica a mica vaig entrant en la dinàmica de la meva secció. Per tant, sembla que el problema de la feina s'està esvaint. Ahir també deia que a la meva feina s'havia perdut la familiaritat que hi havia fa uns quants anys i que la empresa només vol que produïr al ritme que sigui. Falç. No volia dir aixó. Només que ara les empreses buscant millorar la seva producció. És la seva feina: que tot surti millor que ahir. I no em queixo d'aixó. Les empreses tenen uns objectius que s'han de cumplir i cadascú té l'objectiu d'anar millorant. Aquí és on jo no tinc paciència. Ho vull fer tot bé al moment, i així és impossible.
Jo li estic molt agraït a la meva empresa que es preocupi primer per mí, després de l'any i escaitx que he estat de baixa laboral. Ara toca arremengar-se i treballar. Voldria que la feina em servís de teràpia... i amb aixó estic.
Des d'ahir que estava pensatiu sobre com plasmar tot aixó que acabo de explicar. I és que els pensaments mai no paren de rutllar dins dels nostres caps. Ara ja em quedo més tranquil.

Infeliç

2010-08-15T01:31:00.004+02:00

Com ja he dit al post anterior, he recuperat el camí de l'escriptura per intentar esvaïr-me de la meva atrafagadora feina.
Ara, que són les tantes de la matinada, hauria d'estar descansant damunt del llit, però acabo d'arribar a casa i tinc la necessitat de expressar el meu sentiment actual.
Contaré un secret: no soc feliç plenament. I no ho soc perque la meva vida no m'omple del tot. En tot aquest temps que no he escrit per aquí han passat coses que em conviden a pensar. Malauradament ja no tinc al meu pare amb mí. Ell m'ajudava a reflexionar sobre les coses amb el seu puntet crític que hi tenia. Afortunadament tinc una família meravellosa que m'ajuda en tot el que poden. La meva dona es mereix un monument; els meus fills són com han de ser, uns trapelles pero encantadors i m'estimen molt fort, però tot i aixó no em sento ple de felicitat.
Per el.liminació queda la meva feina i el seu entorn. A la meva empresa han hagut molts canvis, sobre tot de idealització laboral. Crec que hem deixat de ser aquella empresa familiar on tothom feia conya quant la feina ho permetía. Ara no. S'ha perdut una mica aquella familiaritat i ara impera la producció. Fer producció al ritme que sigui. I és aquí on jo xoco frontalment.
Em tinc que adaptar al meu lloc de feina. Em costarà, però ho d'aconsseguir. La empresa no té gaire paciència en aquest sentit i jo no tinc gaire paciència amb mí mateix. Dels companys de feina no parlo perque són encantadors i m'ajuden en tot. Gràcies a ells vaig tirant endevant aprenent coses noves, encara que potser moltes de cop.
Confio molt en que aquesta realitat canvii en breu temps perque si no és així, no sé què passarà amb mi. Vull trobar-me plenament feliç a la meva vida i em falta un xic.

Torno a escriure

2010-08-14T21:54:00.004+02:00

A partir d'avui tornaré a escriure en aquest blog. Torno a tenir la necessitat d'escriure perque em permet alliberar-me de l'estrés laboral. A veure si agafo aviat el ritme de colpejar el teclat de l'ordinador. El fet que torni a escriure aquí és perque ja em trobo millor i, sobre tot, més centrat, tot i a que a la meva feina les coses no hi vagin gaire bè perque no acabo d'adaptar-me a les meves funcions. Ja veuré com acaba aixó. De moment, vull que aquestes línies serveixin per trencar el gel de moure els dits sobre el teclat, que ja és molt.

Millorant

2009-06-11T14:02:00.003+02:00

Com podeu comprovar, torno a escriure en aquest bloc, el meu bloc de coses íntimes. He estat molt de temps sense escriure, ni aquí ni als altres blocs que tinc, el de golf i el de contes de golf. No sé quan tornaré a deixar caure els meus pensaments per allà, però sí que vull dir escrivint aquí que estic millor de tots els meus mals, que no són ni un ni dos.

Del fetge la cosa va millorant. Si no em poso nerviós, no tindré que alarmar-me; si l'estress i els nervis tornan a florejar, tindré que tornar al digestòleg. No sé per quina raó, però els nervis em provoquen inflamació del fetge.

De la depre i ansietat també vaig millorant. Em prenc les coses d'una altra manera, però encara em falta per estar bé del tot. A veure si amb l'estiu que ja és aquí vaig més amunt.

19 anys ja...

2009-04-21T19:51:00.002+02:00

Sí. Ja són 19 anys els que faig de casat amb l'Anna. Quí ho anava a dir fa 19 anys que aguantariem tant de temps aquell plujòs 21 d'abril de 1990.

En aquest temps ens ha passat de tot, coses bones i coses dolentes, com tot en aquest mon, però en resum puc dir que la cosa no ha anat tan malament, encara que tot és millorable, com jo sempre acostumo a dir.

A l'Anna només li puc donar les gràcies per estar al meu costat cada dia. Ella tambè aguantatot el que em passa a nivel de malalties i problemes de salut que estic patint des de fa un temps. I la seva família sempre ha estat al nostre costat quan alguna cosa dolenta ens ha passat. D'aixó sí que puc estar orgullós, de tenir una família com cal.

I dels nens no dic res? Doncs sí. Ells son el nostre fruit de l'amor i l'estima. La Sílvia és ja una adolescent, repelent a vegades perque la edat que té la obliga a ser així. Està canviant, que la natura no perdona a ningú. I el Sergi va creixent. Es va fent tot un homenet, però sempre serà el nostre 'enano' de casa.

Només puc dir ara mateix: gràcies a tots.

Nova època

2009-04-14T22:57:00.002+02:00

Avui començo una nova època dins d'aquest blog. he decidit tornar a moure els dits i teclejar l'ordinador per expressar gairebè tot el que em passa.

Avui, per exemple, he estat bé practicament tot el dia, però sempre hi ha un 'però' que intentaré eliminar com sigui. Per començar, dijous tinc visita a la psiquiatra, una dona a la que li tinc molta fe des del primer dia. Ella m'aconsella i em dona ànims... i també bronques, però en general vaig bé amb ella. A veure si en dues setmanes puc aconsseguir l'alta mèdica per tornar a treballar. Depend d'ella.

També he recuperat les ganes de fer coses, un altra bon síntoma de que la cosa funciona, però no en vull fer masses alegries per si la cosa no funciona.

En resum, que sembla que estic pel bon camí, però no tinc que baixar la guàrdia. Poc a poc és la millor manera de que em prengui tot aixó que m'ha passat. A veure si en pocs dies torno a la normalitat malgrat tot el que tinc. Entre lo del coll, el fetge i, em sembla que alguna cosa més que tinc que esbrinar, ja és hora de que tiri endevant.

Innestable

2009-01-30T12:58:00.004+01:00

Porto uns dies una mica fotut de moral. No ha passat res greu, estem bé, no tenim problemes malgrat els clàssics de tota família normal... però jo no estic bé.

Podria dir que estic innestable, com el temps. Igual tinc una estona d'eufòria desmesurada com de pena excesiva. No tinc un terme mig i aixó em provoca que pateixi crisis d'ansietat, com la d'ahir al vespre, que sense passar absolutament res de res em vaig possar a mil per hora, el cor bategant molt seguit... Al final, Trankimazin i tornada a la calma.

Però jo no vull aixó. Jo vull estar bé, curar-me, no tenir preocupacions extres com les que jo mateix em busco. En resum: viure normal. No demano res de l'altre món. Llavors, per què no puc?

Canvi d'hàbits

2009-01-18T08:38:00.002+01:00

Des de que prec la medicació nova la meva vida ha canviat d'hàbits. Potser entre les pastilletes i que m'en vaig a dormir abans deles 11 de la nit el cert és que ara sembla que faig vida 'normal': dormo 7-8 hores, que és el que reclamen els metges, em llevo d'hora, passejo una estona i torno acasa a esmorçar. Fins aquí, tot normal.

El problema radica en el meu horari laboral: entro a treballar de tardes i plego de matinada. Què passarà llavors quan torni a la feina? M'adaptaré? Tornaré a caure en l'angoixa que encara arrossego? Preguntes lògicas, no?

El cert és que de moment tothom em diu que no hi pensi, que em centri en el dia a dia i que lo altre ja vindrà. Ja ho sé, tenen raó, però Déu m'ha fet així, patidor nat, i no ho puc evitar. De moment, he canviat els hàbits peer els d'una persona normal d'aquest món. A veure quant trigo a trencar estadístiques.

Anem millorant

2009-01-17T07:02:00.002+01:00

Encara que segueixi de baixa i que la angoixa no baixa el llistó, crec, només crec, que em trobo més bé. Tinc dies de tot, més dolents que bons, però els bons van 'in crescendo', el que vol dir que és un bon senyal.

Ahir, per exemple, tenia metges. Un em va fallar; l'altra em va apujar la dosi de psicofàrmacs per dormir millor. Aquesta és una altra història: a les 11 de la nit ja estic dormint, però a les 6 i poc del matí ja estic d'empeus. He canviat el cicle de la meva vida laboral, que era al revés: marxar a dormir de matinada per llevar-me molt més tard. Tot canvia.

Un cop torni a la feina, que encara no sé quan serà però ja m'han dit que no serà immediat, tindré que tornar a canviar el meu rellotge laboral d'abans perque sino estarem a les mateixes. La setmana que ve serà 'durilla' en quan a visites mèdiques (psiqui, Asepeyo, control de digestiu, psico...). veure com la supero.

Quan un està així té unes ganes de plegar de tot , que faria el que fos per tornar a la feina... tot i que no em convé, segons els metges, que diuen que és massa d'hora encara. Veurem com passo la setmana.

La única cosa 'bona' que te aixó és que disfruto de la família molt més que abans, que és com una droga per mí. Potser també era necessària aquesta 'droga' per millorar.

Mals temps

2009-01-13T19:33:00.002+01:00

Es veu que el fet d'haver cumplit ja 46 anys no ha millorat la meva situació personal. Segueixo de baixa laboral pel fetge i la depre, que s'ha transformat en "crisi d'ansietat", segons la psiquiatra a la que hi vaig; He agafat una inesperada grip i, no només jo, sino que els dos nanos de casa també els tinc igual, amb tos i febre i sense ganes de menjar.

No ha començat amb bon peu aquest 2009, l'any de la crisi diuen, clar que jo prefereixo anomenar, com diu l'acudit, del "consumismo" (con su mismo coche, con su mismo piso...). Bromes a part, l'any 2009 ha de ser el meu, l'any en que he de millorar en tot. Per començar, dissabte que ve tinc un examen que he intentat retrassar pel meu estat, però m'ho han negat. Així que no tindré més remei que anar.

Després, ja veurem. Entre visita i visita de metges, per mí, els nanos o el pare, buscaré de fer 'algo' que em distregui mentres no hi vagi a treballar, que espero sigui aviat, però jo no mano en aquesta qüestió.

El cert és que si una cosa comença malament té l'opció de millorar-la. I així espero que funcioni. Si a pitjor ja no podem anar... Pensarem en positiu.

Un any més

2009-01-06T20:38:00.005+01:00

Aixó és la màgia de la vida. cada any, un mateix dia celebrem el nostre cumpleanys o, millor dit, el nostre aniversari. Donsc avui, 6 de gener, dia màgic per la canalla, és el meu.

Ja celebro 46 anys de vida. Els meus pares no crec ni que s'ho haiguessin imaginat quan vaig venir al món. Bé, la meva mare ja no hi és, però des de ben alt del Cel em guia en el que pot. El meu pare segueix viu, té 90 anys i viu amb una vitalitat que ja m'agradaria tenir-la jo.

El resum de tot és que avui estic de festa. Fotut, de baixa, sense ganes de fer coses, amb una depre que arrossego per culpa del fetge, però amb un tresor, el millor que pot tenir qualsevol persona normal: la meva família. Gràcies a ells surto endevant, perque si no...

I ho deixo aquí millor escoltant Cecilia, que quan estic aixi, baixet, ella em fa companyia.

Tant de temps

2008-12-30T00:33:00.002+01:00

Després de tant de temps sense actualitzar aquest blog, ara em decideixo a reprendre l'actividad. El blog del golf ja torna a estar actiu des de fa uns dies, però aquest el tenia aparcadet. La veritat és que no he volgut escriure. No estava gens inspirat i per explicar drames i penes, pero aixó ja tenim les notícies de la TV i la ràdio... bé, i també per internet, que ara ja sóc més modern.

Estic passant per una ratxa dolentota, tant de feina (s'ens ha multiplicat) com d'aspecte físic, i jo aixó últim ho pateixo de manera amplificada. Sóc una persona toba en el sentit de que qualsevol cosa m'afecta bastant, potser massa, però m'han creat així i així seguiré fins que algú deixideixi canviar-me de món.

Estic de baixa laboral per problemes de fetge, problemes cervicals, que ja els tindré per sempre, i per depre. Al final he tornat a caure en la depre, però crec que m'estic sortint prou bé. Al menys, el metges són optimistes en aquest sentit. Lo del fetge és nou, però no és dolent. Aixó m'ha tranquilitzat molt. Estic fent repós i, en el moment d'escriure aquestes modestes ratlles estic esperant que l'efecte de les dues pastilletes que prenc a la nit facin efecte per relaxar-me i descansar al llit, fins demà per fer 'más de lo mismo': relax, repós, TV, passeig per vora casa...

Confio en tornar a escriure aviat per aquí, pel 'Somni impossible', encara que tots els somnis, si ens ho propossem, son possibles. Al menys, el 'no' ja el tenim, veritat?

Bon Any Nou per tothom i que el 2009 sigui molt millor que la porqueria que ha estat el 2008.

Salut per tothom

Tristor amb felicitat

2008-10-21T21:16:00.003+02:00

Avui ha estat un mal dia. A mig matí m'han comunicat la mort d'un company de feina, bon amic de la meva família i un gran periodista. Ricard era alguna cosa més que tot aixó. La veritat és que no puc lligar paraules. Ha estat un cop tant fort que no puc ni agraïr-li, ara que ja no hi és, totes les coses que ha fet per mí o per al meu pare. Tinc el cor encongit, i molt. Un sentiment de tristor que vaig arrossegant des de que m'han comunicat la seva pèrdua.

Però al mateix temps també sóc feliç. Feliç perque ell ha fet el que volia en aquesta puta vida, la vida que la mort ens arrebata casi sense avisar. Estic feliç perque Ricard va ser el centre de tots els seus amics i companys. Feliç perque el portarem sempre dins nostre, al nostre cor, fins que la maleïda mort s'ens emporti també a nosaltres el dia que ella decideixi. Llavors també estaré content perque em retrobaré amb el company, amic i col.lega que va marxar sense fer soroll. Com sempre havia fet.

Ricard, tots t'estimem.

La felicitat no es paga

2008-10-09T19:03:00.002+02:00

Després de molts dies sense escriure aquí avui m'he decidit a tornar-ho a fer. no és que hagi passat res especial per haver deixat d'escriure al blog, però la veritat és que no en tinc gaire temps. M'he ficat a estudiar una assignatura universitària, de documentació, i aixó em provoca que vagi una mica de cul, cosa que de tota manera agraeixo perque em permet desconnectar d'altres coses.

Com dic al títol, la felicitat no es paga ni amb diners. Avui ha estat un dia especial tant per mí com per al meu pare. Hem rebut la visita d'un vell col.lega seu que està preparant un llibre i el meu pare li ha donat infinitat de dades.

La cara de felicitat que tenia el meu pare de veure com encara hi ha gent que s'enrecorda d'ell i li fa petits, però importants, encàrrecs periodístics no tenia preu. Li han ficat gasolina per uns mesos. No sabeu lo agraït que estava el pare amb aquesta visita. Jo, només de veure'l, m'ha canviat el xip i fins i tot ja em trobo més bè.

I és que veure contenta a una persona de 90 anys no té preu. I lo fàcil que és.

Felicitat casi total

2008-09-11T10:23:00.004+02:00

Estic passant uns dies bastant bons en general. Tinc les meves 'cosetes' però són superables. Lo millor és que noto felicitat dins meu. No sé per què, però sembla que les coses que no són econòmiques funcionen (l'aspecte monetari casi sempre va malament).

Els nens estan molt bé de salut. Ara tornaran a escola amb ànims renovats. Nosaltres dos, Anna i jo, no ens podem queixar, (bé, ella té motius però no és moment de parlar d'aixó); la feina ens va bé i les amistats no fallan mai. El resum és que no ens podem queixar. Ara canviarem de cotxe. ens quedarem sense un duro a la caixa, però els diners estan per aixó, no? Per gastar-los.

Procuraré no malgastar-los amb xorradetes, que sempre m'agradat comprar detallets i així evitaré despilfarrar la malmesa economia familiar.

Satisfacció

2008-09-04T21:43:00.004+02:00

Avui ha sigut un gran dia per mí. Feia temps que no escrivia en aquest blog, però és que tinc una sensació especial. Després de molt de temps sense fer-ho, gairebé cinc anys, avui he tornar a escriure al diari, amb signatura i tot, jeje.

La veritat és que quan em van dir si podia fer una entrevista, no em vaig poder negar. Per mí mateix tenia ganes de tornar a agafar el vell bloc de notes i apuntar les respostes a l'entrevistat, un conegut entrenador de futbol.

Vull dir que avui em sento realment 'realitzat', com es deia quan jo era més jove. A part de tenir un, dos o els blogs que siguin, no és el mateix que un treball teu, fet amb professionalitat, aparegui en les planes d'un diari de tirada nacional. La sensació és realment indescriptible. Per aixó avui soc una mica més feliç.

tristor

2008-08-20T21:32:00.000+02:00

És un sentiment que mai voldriem patir, però els humans tenim la qualitat de poder tenir diferents estats d'ànim. Avui només hi ha tristor. La tragèdia de l'avió que s'ha estabellat a Madrid ha colmat els cossos de gairebé tots els humans que tenen sentiments.

Un company de feina em deia que lo fotut, a més dels morts, és la situació en que queden les famílies d'aqueta gent que ja no hi es. Si en alguna situació no em voldria trobar mai és en aquesta. La espera per saber si el teu familiar es viu o no ha de ser angoixosa, interminable.

Per aixó avui és un dia carregat de tristor. Tant de bò que mai torni a passar una tragèdia com aquesta.

Experiències

2008-08-13T00:56:00.002+02:00

De mica en mica s'omple la pica diu la dita. I en el cas de les persones, cada any que anem guanyant anem també agafant experiències de la vida. Jo no sóc un cas apart, em considero normalet i també vaig fent un bon cabàs d'experiències quotidianes.

Ara feia dies que no escribia. Senzillament, no en tenia ganes, però, en canvi, sense saber-ho, anem captant informació que es guarda dins del cervell sense gairebé anodar-nos. En un moment concret de la nostra vida... plas!!! apareix alguna cosa que no hi comptavem, però que la teniem amagada alla dins nostre.

En tots aquests dies que no he escrit res he vist moltes coses, des de la inauguració dels Jocs Olímpics fins l'absurda guerra a Ossètia del Sud. Quin desatre, quina pena veure morts pels carrers als informatius. I tot per un tros de terra. Si la terra sencera és nostra. ens pertenya a nosaltres. Aixó sí que és una experiència, molt dura, però experiència que mai hauria de passar.

Per amor...

2008-08-06T01:00:00.002+02:00

Darrerament proliferen les morts de dones a mans dels seus marits/companys/amants o com ho volguem dir. Resulta curiós que quan es comença una relació se supossa que és per amor... Res més lluny de la realitat. Els essers humans som d'una espècie extranya que ni els mateixos animals provenen. Aquesta espècie es diu odi i la relació que tan maca va començar per amor es transforma en el més terrible dels odis sense saber el per què.

Ahir mateix, dues mortes més a Catalunya. Dues noies que sense saber per què Déu se les ha emportat allà on estigui. Al cap i a la fi és ell el que decideix quan acaba una vida. De tota manera, elles no mereixien una mort així. Déu s'equivoca, i moltes vegades, però com sempre he dit, si aixó ha de servir perque s'aturi aquest drama de la violència de gènere, al menys les seves vides hauran servit per algo més que per viure d'amor.

Vandalisme

2008-08-01T23:20:00.003+02:00

Al carrer Urgell de Barcelona han fet un nou carril bici (no sé perque en fan tants perque el ciclistes van per on volen) separat dels carrils del altres vehicles per una espècie de pilons negres de goma i fluorescents. El pilons aquests poden provocar accidents, tant a ciclistes com a motoristes, perque resulta fàcil ficar-hi una roda entre ells provocant un efecte palanca que pot provocar caigudes. Bè, el tema no és aquest. El cas és que algú s'ha dedicat a trencar les pilones, que no fa ni un mes que estàn clavades a l'asfalt. Aixó és vandalisme pur fet només per gaudir de la trencadissa d'objectes públics.

Com aixó podria dir moltes coses, com la moda de capgirar els semàfors de costat o les pintades a les parets de les cases o vidres de les empreses.

A mí m'agradaria viure en una ciutat neta de vàndals, però es veu que aixó, avui dia, és impossible.

Tornada a la realitat

2008-07-28T23:14:00.002+02:00

Un cop acabat el primer cicle de vacances avui he tornat a la feina. Com sempre, els inicis han estat durs i d'adaptació i mica a mica he anat agafant el 'tranquillo'. Ara venen jornades dures fins que agafi de nou el ritme laboral, però a l'horitzó queden 16 dies més de vacances que arribaran al mes de setembre.

Mentrestant, el millor és ignorar que em queden vacances i dedicar-me a la feina i a estudiar. Se m'ha ficat al cap treure una carrereta universitària, però encara no sé ni el com ni el què faré, però pot anar encaminat cap a la docència. Ja ho aniré explicant per aquí.

Tot s'acaba

2008-07-26T07:35:00.001+02:00

Doncs sí, tot té la seva fi marcada i les vacances, en una primera part, ja s’ens an acabat. Han estat uns dies divertits, de desconnexio de les rutines habituals i, sobre tot, per fer família. A Barcelona estem junts, sí, però aquí, a més, hem conviscut les 24 hores amb tot lo bò i lo dolent que aixó comporta. Però en definitiva tot ha estat positiu.

Ara toca la tornada a casa, a la feina, als deures dels nens... Tornada a la normalitat com es diu. Segur que trobaré a faltar les caminades que em faig aquí a les 8 del matí pel mig de la muntanya, el so dels ocellets, veure algún que altre conill fugint de la meva presència, les flors... A Barcelona no ho podré fer tot això; en lloc de muntanya hi ha asfalt; clàxons i frenades brusques i ambulàncies en lloc d’ocells i gent corrent a agafar l’autobús per anar a la feina en lloc de conillets i gatets.
Tot s’acaba, pero prometo que tornaré a desconnectar de la ciutat. És la millor medecina.

Dia de platja

2008-07-23T11:49:00.003+02:00

Avui serà un dia de platja. Passarem la jornada a Cala Vedella, una caleta molt maca prop de Sant Antoni. Així que vaig a agafar ja la bossa de tovalloles, xancles i estris per inflar flotadors, matalassos i tota la parafernàlia que s'en duen els nens per la vora del mar.

A veure si amb una mica de sort aquesta vegada nos ens cremem gaire

caminant

2008-07-20T13:21:00.004+02:00

Des de que he començat les vacances, un s’ha propossat baixar una mica més de pes. I per fer-ho, res més millor que caminar a pas ràpid i fer trots alternats. La cosa sembla que funciona, però tot ha d’està recolçat per una dieta pobre en grases i rica en fibra.

De moment, la cosa funciona. En menys d’una setmana he baixat uns 500 grams. No és massa, ho sé, però pitjor seria haver engreixat.

Mentre vaig caminant o corrent per carreteres i camins d’aquí aprofito per fer fotos amb el mòbil. Faig de flors, de bitxos i fins i tot, de la carretera general, on passen un munt de cotxes a partir de mig matí, però a les 8 del matí l’aspecte és desolador. Només es veu alguna furgoneta de càrrega pels restaurants de la zona... i poc més. La foto ho diu tot i està feta a les 8 del matí.

Em trobo molt millor des de que em llevo d’horeta. Faig vida sana, menjo molt millor que abans i fins i tot em permeto el luxe de fer el ‘vermutet’ algún cop.

Aquí, a Eivissa, vull que em primi la tranquilitat i la salut. Lo primer és més complicat, però lo segon, com es diu en argot mariner, ‘va viento en popa’. A veure si seguim baixant el pes i pujant els ànims.

Vida vacacional

2008-07-17T17:12:00.003+02:00

Quí deia que les vacances no són per descansar? Doncs tenia raó. Des que he arribat al meu lloc de destí, i encara em queden 11 dies, no he parat quiet. Entre els nanos que no paren de emprenyar (deu ser la calor) i les inquietuds personals, la veritat és que no tinc temps d'avorrir-me. El tema de l'operació ha sigut la perfecta excusa per desconnectar i per fer més esport.

Ara he decidit que dia sí i dia no aniré a còrrer. Avui ja he fet 4 kms. entre caminar i còrrer. 4 kms. Segons quie em llegeixi dirà: "Quina merda corre aquest paio". Serà una merda, si, però per mí significa molt. ignifica llevar-me m'es d'hora, menjar una cosa lleugereta, còrrer durant 1 horeta si arriba i dutxa després a casa.

per mí no és gens fàcil perque la meva força de voluntad en segons quines coses és mínima, però ho tinc que fer. I la veritat, en dos dies, entre vacances i esports, em trobo millor. Serà un descans no descansar?

S'acaba juliol

2008-07-11T02:25:00.004+02:00

És cert, el mes de juliol ja comença a enfilar el pendent cap agost, peró jo no em refereixo al mes de l'almanac, sino al Juliol de la UB.

Demà toca a la seva fi. Cinc dies plens d'emocions, de rememorar els vells temps de quan erem joves i anavem a l'escola. Jo m'he tret molts anys de sobre en aquesta setmaneta curta d'aprenentatge. Les meves canes son una conseqüencia de la meva edat, però el cervell ha tornat a la seva joventut malgrat sigui només per uns pocs de dies.

Ho recordaré sempre, però amenaço a tornar a estudiar perque realment ha valgut la pena. I tot aixó ho escric ara, a les 2 i escaich de la matinada. He arribat fa una estona de la feina, on per cert s'ha muntat un bon merder per les dimissions a Can Barça. Demà em tindré que llevar com cada dia d'aquesta setmana, a les 8. però no m'importa. Tenia la necessitat d'escriure. Aquesta és la verdadera raó per la qual tinc no un blog, sinó dos.

Ens veiem demà a classe per últim dia, però serà un "fins després".

L'imatge és de la nova carpa als jardins de l'UB

Tesis

2008-07-10T08:23:00.002+02:00

Doncs sí, en aixó estic ja, en fer la tesis de resum del curs dels Juliols de la UB. No ho haigués imaginat que ara mateix, tan d'hora començaria a fer aquest comentari.

El curset m'anat de perles, com vulgarment es diu. He aprés moltes coses, he conegut gent molt interessant però, sobre tot, el meu intelecte, el que jo anomeno simpàticament com 'la meva neurona', ha crescut considerablement. I aixó ho tinc que agraïr a tantes persones que, per no oblidar-me d'algú, prefereixo no anomenar-les.

La realitat més real ara mateix és que estic passant uns dies molt meravellosos. Tot em funciona bé: el cos no nota gens res de l'operació; les cervicals em recorden que les 'tinc allà' pero queixan-se a estones (jo ja no li dono importància); el pare, amb 89 anys, encara m'aconsella i m'anima a fer coses (quina enveja que li tinc)...

Cpnfio en que aquest bon moment pel que estic passant segueixo molt de temps perque, com tot i com deia aquella cançò, "los malos tiempos volverán". És llei de vida. Però ara mateix, la 'tesis' meva és resum així: felicitat. Que duri.

La nit i el dia

2008-07-08T01:29:00.003+02:00

Són antònims, contraris. I així és com ens acostuma a anar per la vida. Un dia rebem una de calenta i a l'endemà, de freda. La sort que tenim de que hi ha alguna cosa per l'espai exterior que ens condiciona la nostra manera de ser, els nostres hàbits... la nostra vida.

Si diumenge vaig passar un mal dia, ahir vaig gaudir com mai ho havia fet. El retorn a les aules uns quants anys després d'haver acabat el col.legi va ser espectacular, magnífic. Vaig conèixer gent nova per mí, però realment assombrosa, amb uns coneixements infinits que donava gust recaptar la informació que anava emanant de les seves ments.

Dic aixó perque ahir vaig tornar a ser un nen petit, neguitós per la tornada al cole com si d'un setembre es tractés. El curset d'informació a internet, blogs, etc. que he començat espero que sigui amé com ahir, en que adhuc em vaig divertir.

Si diumenge vaig veure la nit practicament tot el dia, ahir el sol no es va posar mai.

Tornada al cole

2008-07-06T23:50:00.002+02:00

Com si fossin els vells temps escolars. Igual. Demà començo nova etapa a la Universitat de Barcelona UB. M'he apuntat a un curset d'estiu d'una setmaneta. Confio que pugui superar aquesta nova prova de foc de la meva intel.ligència que, precissament, no va gaire sobrada.

És un curs sobre noves tecnologies, internet i blogs, o sigui, una materia en la que acostumo a moure'm darrerament, sobre tot des de l'implantació de la xarxa mundial a casa meva, ara fa ja uns 14 anys. Penso que, com diu la dita castellana, 'el saber no ocupa lugar'. Crec que m'aportarà molta informació, encara que jo seguiré igual, amb aquest blog personal de caire més filosòfic, i amb l'altra que tinc, l'esportiu dedicat al golf i pitch & putt.

Ja explicaré la experiència un cop acabi divendres.

Rutines indesitjables

2008-07-01T17:54:00.002+02:00

Semblava que la cosa anava per bon camí, sense problemes greus malgrat algun petit ensurt, però el cos t'avisa de que no està per segons quines coses i acaba per avisar en forma de mareig, dolor o similar.

Desprès de l'operació a que vaig estar sotmès el mes d'abril, tot anava més o menys bé... fins ahir, quan em va donar un telele inesperat. Em vaig marejar anant pel carrer amb la família. No era el primer cop, però les altres vegades ho veia venir, m'aturava i es passava. Ahir no, va ser com un acte de traiduria, sense avisar. Anava tant tranquil fent el ruc amb els nens quan de sobte perdo el nord i m'enfonso. Vaig caure, em vaig marejar i al final, ambulància cap a Sant Pau, on em van arreglar.

Jo creia que aquest tipus de rutines ja m'havien desaparegut. Havia fet tot el que em van demanar els metges: perdre pes, menjar més sa, fer més esport, caminar... però es veu que dins dels cossos hi ha algo que atormenta i que avisa: "Aquí estic jo. No t'en refiis".

Total, que la cosa no va passar d'un sustet, però he d'estar alerta. Els indesitjables ens envolten. Estan a tot arreu. Fins i tot dins nostre.

Cicles

2008-06-28T23:19:00.002+02:00

És curiós aixó de la vida. Ningú demana nèixer, però ens creen. Ho hem d'acceptar. De petits la única cosa que podem triar és el motiu de per què plorem, gana, dolor, que ens agafin... De més grans, ja ni aixó. Els pares sempre ens diuen que no tenim la raó i que hem de fer el que ells creuen que és el millor. Pot ser. Quan ja entrem en la edat adulta, som uns petits boixos que ho veiem tot molt rosa, però les bofetades cauen una rera l'altra. és la manera d'aprendreI quan se supossa que hem assentat el cap, ja s'ens ha passat l'arròs, com vulgarment es diu. Vull dir que ja no podem tornar enrera i no ens queda més remei que tirar endevant.

Dic tot aixó perque la vida és plena de cicles. Ara m'ha tocat viure el cicle de la maduressa física i intelectual. Quines coses que escric. Jo dient que ja sóc madur. Ho penso i m'en ric de mí mateix.

De tota manera, aquesta fase no la puc canviar. Tinc moltes lluites i baralles amb la vida, i de moment ja porto alguna guanyada. No em puc queixar de la feina que tinc, tampoc de la meravellosa família que hem fabricat i tampoc de l'època que m'ha tocat viure.

Estic escrivint sense cap guió establert. Tot aixó està fluint del meu cervell cap l'ordinador amb la finalitat que tinc de comunicar coses. I haurà algú que llegirà aixó i pensarà que em falta un bull o un cargol. Pot ser. Però aquest cicle de vida que estic vivint comença a ser dels millors de la meva vida. I per aixó no voldria tornar enrera. Però sempre va bè tocar fusta.

Decisions

2008-06-21T21:13:00.005+02:00

En el moment en que naixem ja hem d'aprendre a decidir. Quan plorar, quan menjar... I quan els nanos es fan més grans, per decidir el que faran, anar a la universitat o formació professional...

La vida esta plena de conceptes que requereixen decissions, en molts casos, immediates o dràstiques. Jo estic passant per una fase de la meva vida que no necessito exprimir-me gaire el cervell per saber què és el que tinc que fer en cada moment, però reconec que hi ha moments que adhuc por ser dur.

Val a dir que ara em preocupen més els meus nanos que jo mateix. La nena, que és la gran, està en ple procès de canvis hormonals i físics. Aixó comporta, a més, un extra d'adrenalina, doncs veu la vida com més complicada... i ens la fa complicar a nosaltres. El nen, que farà 10 anys, també té el seu ego molt arrel.lat i aixó obliga a decidir a vegades què fem amb ell, si castigar-lo, fer-li entendre que allò que ha fet està malament...

No hi ha volta de fulla. La nostra vida és plena de decissions. Per això jo ara he decidit entrar al blog i escriure sobre aixó. Per cert, ja tinc decidit el que faré demà. Home previsor...

Colors

2008-06-13T13:08:00.003+02:00

La paraula colors ja significa alegria per sistema. Quan una persona està contenta, de bon humor, tot ho veu de color rosa; existeix el verd esperança, el blau marí... però tambè els colors tenen el seu cantó fosc, el negre, els grisos...

Aixó ho podem aplicar a la nostra vida. Personalment, jo sempre veig les coses de color una mica fosquet. Ho prefereixo així perque, si m'equivoco i resulta que si hi ha alguna cosa més positiva, el canvi de color de fosc a clar és espectacular. Així m'ha passat sempre i així continuaré.

De tota manera, hauriem de veure sempre les coses pel seu cantó bò. Ens evitariem mals de caps i la nostra vida segur que seria molt més aprofitable i agradable. I jo soc el primer que m'hauria d'aplicar aquesta lliçó. Però 'el de dalt' ens ha fet d'una manera i no podem canviar.

Ara, a la meva feina, anem una mica estressats per lo de la vaga del transport. Ens obliguen a accelerar el nostre treball per acabar quan abans i així poder arribar més d'hora al nostre destí final. Aixó comporta dos estats diferents: primer, que anem atrafegats, de cul com vulgarment es diu. I jo no ho porto gaire bé, però per contra està l'altre cantó, el positiu, que és que pleguem més d'hora i arribem abans a casa.

Arribo a la conclussió que tot en aquesta vida depend dels colors. I cada una d'aquestes coses tenen dos, un fosc i un clar. Nosaltres tenim l'avantatge de poder-les veure d'un color o d'un altre. Vosaltres mateixos.

Anònims

2008-05-29T09:50:00.003+02:00

Aquesta és una paraula que pot tenir multitud de significats. Des d'una simple carta d'amor fins a la més terrible de les amenaces. Entre mig hi ha un munt de coses per poder explicar. Jo vull agafar la veta de la gent que fa coses per altra gent sense recursos però que no volen que siguin reconeguts.

Jo soc una d'aquestes persones. Está malament dir-ho, ho sé, però és veritat, i no em fa res explicar-ho. Cada cert temps, la roba vella i joguines dels nens, en bon estat, que ja no utilitzem a casa ho regalo, ho dono al Cottolengo del Pare Alegre. Pot semblar això una acció impròpia de gent culta, amb recursos propis i que, seguint la veta del consumisme i el 'tant s'em fot', podria perfectament 'passar' de fer això. Però soc incapaç d'oblidar-me dels més necessitats. No fa falta, si volem, fer una despesa econòmica. No és una limosna això que fem a casa meva. Simplement és solidaritat.

La meva mare, desapareguda ja fa uns anys, em va inculcar, encara que ella no tenia gaire cultura, aquesta manera d'ajudar els més necessitats. No tenia cultura, és veritat, però sí sentit comú. He heredat moltes coses d'ella, i una d'aquestes coses és la solidaritat. I no m'empenedeixo de ser un anònim que ajuda a altra gent.